Fa 125 anys, el 20 d’abril del 1897, es van integrar a Barcelona els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts. Va ser en virtut de l’entrada en vigor del decret d’agregació, un reial decret de la reina Maria Cristina, signat pel ministre de Governació.

Cadascun d’aquests sis municipis té una història pròpia, diferent en cada cas, però sempre lligada a la proximitat de la gran ciutat. ‘Va passar aquí‘ repassa la història, els llocs i els fets més rellevants d’aquestes antigues viles, convertides, avui, en barris de Barcelona.

La Vila de Gràcia

Durant anys, aquest territori va ser un conjunt de masies aïllades, fins que entre els segles XVI i XVII, s’hi van construir tres convents, entre els quals, el dels Josepets, i un conjunt de torres pel gaudi de la burgesia barcelonina.

A llarg de la primera meitat del segle XIX, Gràcia es va convertir en el poble més important del pla de Barcelona gràcies a la industrialització. Fruit d’això, el 1850 es va constituir en municipi independent. En pocs anys, però, la ciutat i la vila van començar a acostar-se de nou a partir de projectes compartits com el del passeig de Gràcia, el tramvia o l’autobús. El 1897, Gràcia va ser agregada de nou a Barcelona. Un cop agregada, els propietaris dels terrenys de Gràcia van construir els carrers i les places, i es van edificar els mercats.

Sant Martí de Provençals

Fins a meitat del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies i l’església. El barri modern té el seu origen en l’arribada de migrants als anys 50. Això va accelerar la urbanització dels carrers i els grans blocs d’habitatges van anar ocupant l’espai disponible. El resultat va ser un barri densament poblat i sense equipaments ni serveis de cap mena.

Les grans mancances del barri es van anar superant gràcies a les reivindicacions i les lluites veïnals.

Sant Andreu de Palomar

La primera notícia escrita que es té d’un emplaçament anomenat Palomar data de l’any 992. L’any 1034, van aparèixer junts per primer cop els noms de Sant Andreu, patró de la parròquia, i Palomar. Aquesta va ser durant segles una plana d’horts regada pel riu Besòs i, més tard, pel rec Comtal.

Els segles XI, XII, i XIII van aparèixer les primeres masies al voltant de la parròquia. Tres segles després, ja hi hi havia un conjunt de masies escampades pel territori. Fins a principi del segle XIX, el poble es va anar desenvolupant al voltant del carrer Gran. Al llarg del segle XIX, van començar a aparèixer les primeres empreses i, a principi del segle XX, ja hi havia les més importants i emblemàtiques, com la Fabra i Coats.

Sant Gervasi de Cassoles

L’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles abastava aproximadament els barris actuals de Sant Gervasi – Galvany, Sant Gervasi – la Bonanova i el Putxet i Farró, a més del Tibidabo. Al segle X formava part del terme de Sarrià, fins que el 1714 va ser declarat municipi autònom.

A mitjans del segle XIX, la burgesia barcelonesa hi va fer les primeres urbanitzacions fugint de les condicions de vida de la Barcelona vella. En pocs anys, va deixar de ser un petit poble camperol per esdevenir en una zona residencial amb antigues cases pairals, viles d’estiueig o convents i col·legis religiosos.

Sant Gervasi – la Bonanova

Alguns dels edificis destacats del barri són la Rotonda o la torre de Bellesguard. També són d’interès el cementiri de Sant Gervasi o els Jardins de la Tamarita, dissenyats per Rubió i Tudurí el 1918.

Sant Gervasi – Galvany

La urbanització del Camp d’en Galvany es va iniciar el 1866. Es tractava d’uns terrenys a tocar del parc d’atraccions Turó Park, convertit posteriorment en jardins. El nom prové de l’antic propietari dels terrenys de l’entorn, Josep Castelló i Galvany.

El tren de Sarrià ha estat un dels principals elements d’estructuració i dinamització del barri, encara que el seu pas a cel obert va representar, durant molts anys, un perill important i una barrera urbana.

El Putxet i el Farró

Durant molts anys va ser, fonamentalment, un barri d’estiueig, però amb el pas del temps es va convertir en lloc de residència habitual.

Sants

Al llarg del segle XIX, i especialment a la segona meitat, Sants va créixer extraordinàriament i la seva població es va multiplicar per cinc a causa de l’impuls de la industrialització. Entre les grans empreses d’aquella època cal destacar el Vapor Vell i l’Espanya Industrial. En aquest context, el moviment obrer hi va ser molt important.

Sants es va annexar a Barcelona per decisió pròpia entre el 1883 i el 1884. El  reial decret del 1897 en va consumar l’agregació.

Avui, Sants té un dels eixos comercials més importants d’Europa.

Les Corts

El municipi de les Corts es va originar al voltant de les masies que aprofitaven les torrenteres de Collserola. Al segle XIX, la població va créixer a gran velocitat i, gràcies a això, va obtenir la independència administrativa. Les places de Can Rosés, de la Concòrdia i de Comas, són el cor de l’antic nucli. Però la independència li va durar poc en ser absorbida per Barcelona. En aquella època, a finals del segle XIX, es van instal·lar diverses indústries a la part est del barri.

Hi ha altres zones del barri d’urbanització força recent, com la dels terrenys on va haver-hi el camp del FC Barcelona.