El 1943, 12 joves llibertaris van ser engarrotats a la presó Model en el que va ser un dels episodis més macabres del règim franquista.

Els joves engarrotats eren majoritàriament dels barris de Sants, Hostafrancs i la Torrassa. El líder del Grup d’Acció Llibertari, Joaquim Pallarès, tenia només 20 anys quan va ser agarrotat. Era, per tant, menor d’edat en l’època. Se l’acusava d’haver matat José León, el cap de la brigada político-social, a la plaça d’Espanya, l’any 1939, quan només tenia 16 anys. Però els fets no es van aclarir mai per la nul·la defensa dels acusats.

Les principals accions del grup van ser atracaments i sostracció d’armes de serenos, guàrdies civils i policies. Se sap que també van participar en l’alliberament de presos del camp de concentració d’Horta, tot i que no hi ha proves dels fets.

El grup de Pallarès feia tots els seus desplaçaments a peu i el seu radi d’acció era de 5 quilòmetres a la rodona, cosa que va facilitar la seva detenció, el 17 de març. La detenció la va dur a terme la brigada político-social amb Edurado Quintela al capdavant. El 24 del mateix mes es va fer el judici. Tant la detenció, com l’empresonament i el judici, es van fer sense cap mena de garantia.

Martí Torrent, el capellà de la presó, va presenciar tot el procés i, fins i tot, va convidar un franciscà i a altres capellans a participar en tot l’ajusticiament. Dos dels condemnats van demanar casar-se abans de ser ajusticiats, però Torrent s’hi va negar fins que no es van confessar.

El 29 de març, dotze dies després de la detenció, van ser ajusticiats per garrot vil. En aquella època, la pena capital s’executava per afusellament al Camp de la Bota, però el franquisme volia que aquest cas servís d’escarment per qualsevol que s’atrevís a utilitzar les armes. El règim va aconseguir el seu objectiu d’atemorir la població, que no es va atrevir a protestar fins la vaga dels tramvies el 1951.

L’autor de l’ajusticiament va ser Florencio Fuentes. Quan va començar la feina, el dilluns, pensava enllestir-la en un dia. Però només en va matar 9. Els altres tres van haver d’esperar dos dies més. Quan va acabar, va gaudir d’un dret que s’atorgava als botxins: penjar una bandera negra a la façana de la presó. A més dels 12 de Sants, Fuentes va executar 11 persones més al llarg de la seva vida professional. L’any 1970 es va suïcidar penjant-se d’un alzina al seu poble de Palència.

L’ajusticiament va quedar amagat a l’opinió pública. La Vanguardia en va publicar una petita nota i res més. Els 12 nois van quedar comptabilitats dins els 1.717 casos d’ajusticiament del Camp de la Bota a la post-guerra.

L’únic precedent d’engarrotament en grup era el dels membres de “La mano negra”, una organització anarquista andalusa. Set dels seus membres van ser ajusticiats en públic a Jerez de la Frontera. Amb la restauració de la pena de mort pel franquisme, i abans del cas dels 12, es van produir dos casos de persones engarrotades primer, i quatre després. L’últim garrot vil que es va aplicar a Barcelona i a tot l’estat espanyol, va ser el de Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974.