Dins de l’església de Sant Andreu es va viure una protesta singular: un grup de dones, esposes de treballadors de Motor Ibérica, s’hi van tancar per demanar la readmissió dels acomiadats, la retirada de sancions i un augment  de 4.000 pessetes durant la negociació del conveni provincial del metall.

La tancada de dones

L’1 de juny del 1976 un grup reduït de dones decideix tancar-se en senyal de protesta a l’església de Sant Andreu del Palomar per demanar la readmissió dels seus marits acomiadats. La intenció és quedar-se un dia, però al final s’hi passen 28 dies, això sí, cada cop amb més gent. De fet, unes 300 persones es fan fortes a l’interior del temple. Una d’aquestes dones era la Maruja Ruiz, que explica com s’organitzaven.

”Fèiem torns pel menjar i la neteja i quan necessitàvem alguna cosa posàvem un cartell i el veïnat ens ho duia.”

L’acció va ser un exemple d’organització assembleària, fins que el 28 de juny les forces de l’ordre franquistes van desallotjar brutalment l’església. La policia va posar fi a la tancada, però la Maruja assegura que aquella acció va permetre conscienciar moltes dones en la lluita solidària.