Dins de l’església de Sant Andreu es va viure una protesta singular: un grup de dones, esposes de treballadors de Motor Ibérica, s’hi van tancar per demanar la readmissió dels acomiadats, la retirada de sancions i un augment  de 4.000 pessetes durant la negociació del conveni provincial del metall.

La tancada de dones

L‘1 de juny del 1976 un grup reduït de dones decideix tancar-se en senyal de protesta a l’església de Sant Andreu del Palomar per demanar la readmissió dels seus marits acomiadats. La intenció és quedar-se un dia, però al final s’hi passen 28 dies, això sí, cada cop amb més gent. De fet, unes 300 persones es fan fortes a l’interior del temple. Una d’aquestes dones era la Maruja Ruiz, que explica com s’organitzaven.

‘Fèiem torns pel menjar i la neteja i quan necessitàvem alguna cosa posàvem un cartell i el veïnat ens ho duia.””
Maruja Ruiz, impulsora de la tancada

L’acció va ser un exemple d’organització assembleària, els infants de les treballadores feien classe a la sagristia durant la tancada, fins que el 28 de juny les forces de l’ordre franquistes van desallotjar brutalment l’església. La policia va posar fi a la tancada, però la Maruja assegura que aquella acció va permetre conscienciar moltes dones en la lluita solidària. Ens ho explicava en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.