Hostafrancs va prendre el nom del negoci que va obrir un hostaler de la Segarra per oferir aixopluc als comerciants.

Al número 26 de del carrer de la Creu Coberta hi havia l’hostal que va donar nom al barri d’Hostafrancs, un tall de la vila de Sants que Barcelona s’havia annexionat feia pocs anys.

El 1840, Joan Corrades, un traginer del poble d’Hostafrancs, a la Segarra, va muntar un hostal al costat de la Creu Coberta. Barcelona, aleshores, estava comunicada amb Sants per dues vies d’època romana: la carretera de Sants i l’actual carretera de la Bordeta. Totes dues s’ajuntaven per entrar a la ciutat al lloc que avui ocupa la plaça d’Espanya. Es tractava, doncs, d’un punt neuràlgic de la ciutat i per aquest motiu era conegut per Joan Corrades.

Corrades se’n va adonar que quan queia la nit i es tancaven les portes de la ciutat, moltes persones es quedaven sense un lloc per dormir. Hi va veure, doncs, una oportunitat de negoci. Inicialment, l’hostal de Joan Corrades era un simple cobert on s’hi podia passar la nit. Amb el temps, va oferir altres serveis com per exemple, el manteniment dels carros.

En aquells anys, Hostafrancs creixia com a barri. Calia donar-li un nom i la referència de l’hostal va semblar la millor opció.

La zona va canviar molt arran de la urbanització de la plaça d’Espanya amb motiu de l’Exposició Universal del 1929.

L’hostal va estar en funcionament fins l’any 1929. Després es va transformar. Part de l’edifici va desaparèixer i una petita part es va mantenir fins fa pocs anys. Actualment, només queden uns dipòsits d’aigua amb capacitat per uns cinquanta-dos-mil litres, recoberts de ceràmica policroma amb motius geomètrics i florals.

Hostafrancs és un nucli amb molta importància comercial que ha seguit creixent al voltant de l’eix de la Creu Coberta. Té molta relació amb els antics barris de Santa Maria de Sants, com la Bordeta i Sants. L’espai on hi havia l’hostal ha quedat transformat en el carrer de la Diputació en la prolongació fins a la Creu Coberta.