Les cotorres argentines provenen de les zones temperades i subtropicals de Sud-Amèrica, però s'han expandit per tot el món venudes com a mascotes i -entre les escapades i les alliberades- en els últims anys han format grans colònies que han pres els parcs de moltes ciutats. En algunes zones han arribat a ser considerades una plaga perquè l'acumulació d'exemplars afecta la fauna autòctona i origina danys en la vegetació i en l'agricultura, atès que mengen brots. A més, la gran grandària dels seus nius comporta riscos de seguretat quan habiten en zones transitades per vianants, perquè si les branques cedeixen els poden caure a sobre.nL'Agència de Salut Pública de Barcelona treballa amb l'àrea de Parcs i Jardins de l'ajuntament barceloní per retirar periòdicament els nius o puntualment el que estan a punt de caure a terra.nA Espanya, les primeres observacions de cotorra argentina en llibertat daten del 1975, precisament al Parc de la Ciutadella a Barcelona. Segons un cens de SEO/Birdlife, a Espanya hi hauria uns 20.000 exemplars d'aquest psitaciforme, dels quals 5.000 viurien a Barcelona.

Rantaro

Rantaro és el fill d'un ninja de segona que també vol convertir-se en ninja, per la qual cosa decideixen internar-lo en una escola especial per aprendre aquest art. Ja des de el primer dia que arriba es trobarà amb els que acabaran sent els seus millors amics: Shimbei i Kirimaru. Un cop els tres amics comencen a aprendre el dur art del ninja descobreixen que no tot és tan fàcil com ells pensaven.

Amb els teus ulls

Un viatge al voltant del món amb la Sophie, una periodista cega excepcional. nLlocs molt coneguts, monuments valuosos i obres mestres. La Sophie no pot veure'ls. Per ella, descobrir només es pot fer a través de quatre dels cinc sentits: tacte, olfacte, gust i oïda. Així, la Sophie proposa una visió única, una nova perspectiva; una percepció que durà la gent que hi veu a qüestionar-se la seva manera de descobrir nous llocs.

Quan falta una setmana per l’estrena de l’any, l’òpera ‘Tristany i Isolda’, Queco Novell passa tot un dia al Gran Teatre del Liceu amb un objectiu: descobrir com és per dins i qui fa funcionar el gran temple de l’òpera de Barcelona. Durant la visita, Queco posa a prova la seva veu davant del cor del Liceu, aprèn a moure la batuta al costat del mestre Pons, coneix la persona que fa que l’escenari estigui més net que una patena o descobreix quin dels 329 treballadors té l’L de Liceu tatuada al pit. Al Liceu, Queco Novell se sent un ciutadà novell.

La feina de la Queralt i ARTransforma no s’atura al bressol ni en la voluntat de fer de la música una distracció ocupacional, sinó una forma de vida i un accés al món laboral. Una forma d’activisme social amb resultats i visibilitat mediàtica extraordinària.n

La Família Barris cada setmana es trasllada a un dels 73 barris de Barcelona per ser l'altaveu de les opinions dels veïns i veïnes que l'habiten i per analitzar, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, cultura, curiositats i els temes d'actualitat que preocupen tots els barcelonins.

Viatgem amb el TRAM Besòs de Sant Adrià fins a la plaça de les Glòries. Gaudiu del viatge!

De ser un mateix

El Robert busca ser algú amb reconeixement social, una entitat admirable, però haurà de limitar-se a acceptar que és un més dins de la grisos d’homínids que habiten Barcelona. El mecànic és potser el profeta més lúcid que el pot guiar en aquesta descoberta d’un mateix.

Kim amb k

Sí, Kim amb K no pot deixar de fer fotos. Ens ha convidat a una sessió amb dues models professionals. Pot ser un bon moment per retrobar-se. El futur d’en Kim està a les seves mans.

Kim amb k

Fa temps que en Kim no té ingressos, per això la seva mare li insisteix que trobi una feina per pagar el lloguer. Aconseguirà treballar en alguna cosa més que en passar l’estona?

la sèrie

Els comentaris plumofòbics i les recents situacions de violència masclista han afectat els nostres protagonistes. En Miki es planteja canviar de personalitat després de la bronca amb l’Hèctor. La Cris haurà de recordar al seu germà un episodi de "bullying" de la seva infància. La Carla ha posat denúncia per la difusió en xarxes del seu vídeo sexual amb l’Andrés. La Martina segueix molt tocada per l’agressió lesbòfoba que va patir en la seva cita amb la Gal·la. Mentrestant, la Marta no acaba d’entendre si el Lluc que va conèixer i el Lluc amb qui conviu són la mateixa persona.

la sèrie

Els secrets acumulats han generat molts mal rotllos entre la colla. Arriba el moment de la veritat! La Carla li explica a la Cris l'agressió sexual que va patir, i queda amb l'Emma per confessar-li que es va embolicar amb l'Andrés, el seu ex. L'Hèctor es penedeix de com va tractar el Miki pel fet de tenir ploma i li explica un episodi clau del seu passat. Mentrestant, la Mei i l’Andrés tenen una "no-cita", en què sorgiran algunes confidències molt personals. S'acabaran embolicant?nnn

L’edició del migdia fa una mirada àgil i amb ritme de què passa a la ciutat.

Els problemes de contaminació acústica tenen els seus punts calents dins de la ciutat. Hi ha barris i carrers on l’excés de soroll fa molt difícil el descans i una vida amb pauses. Però la frontera entre so i soroll té un punt de subjectivitat? Hi ha raons culturals que expliquen que unes societats siguin més o menys silencioses? Els governs municipals fan prou prevenció? En aquest Deuwatts parlem de contaminació acústica i dels efectes que té sobre la salut. Entrevistem Robert Bartí, enginyer i consultor acústic; Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona i Lluís Gallardo, advocat expert en dret acústic. Amb la metgessa Àngels Córcoles parlem sobre la resposta del cos i la ment al soroll. També coneixem l’experiència de persones afectades de Ciutat Vella, Mataró i el Poble-sec i visitem el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC.n

Una nova generació comença a entrar al món cultural i laboral: se’ls anomena generació Z i han estat educats en l’ecosistema digital des de naixement. Les pantalles, les xarxes socials i el llenguatge d’internet són el seu medi natural i sembla que això pot suposar un canvi en la manera de veure i relacionar-se amb el món, una transformació molt marcada respecte a generacions anteriors. Quines són les seves prioritats? Com consumeixen? Què pensen dels partits polítics tradicionals? En aquest episodi, capturem les particularitats d’aquesta generació de nadius digitals des de diferents perspectives i ens preguntem com canviaran el món quan tinguin el poder per fer-lo.

Paraules d'amor

En Juan és un jove que un bon dia decideix abandonar la seva casa de Lleida per anar a la gran ciutat a la recerca de millor fortuna. Darrera ha deixat la seva casa, la parella i el passat. A Barcelona coneix la Mònica, cosa que farà incrementar els dubtes d’en Juan entre la Mònica i la seva exparella.

Slow a la Perruqueria Unión. Aquí, conceptes com estrés, wi-fi, pressa, modern o similars no hi tenen cabuda. Dins d'aquest petit local situat al Poble-sec ben bé sembla que el temps s'ha aturat.nEl regenta, cuida i mima en Benito Utande Utande. Quin home més autèntic! De Torrecilla del Ducado (Guadalajara) té 82 anys, aspecte impecable, ulls vius, la paraula ben esmolada i encara (!) no li ha passat pel cap la idea ‘jubilació’. Autodidacte, va aprendre l'ofici tallant cabells i afaitant a familiars, i després com a perruquer a la mili on va coincidir amb el rei emèrit Joan Carles I.nLa seva especialitat és el tall a navalla, una tècnica que gairebé s’ha perdut, però també, si el client s’hi atreveix, et pot tallar els cabells amb foc. Amb la seva espelma i sense tremolors de pols indesitjables practica el socarrat capil·lar, que segons explica et regenera els cabells i en segella les puntes.nEl passat 21 de març del 2017 va fer 50 anys que va plantar un parell de cadires de perruqueria al carrer Vallhonrat número 23 i d’allà no s’ha mogut. Aneu-hi. No sabem si us enamorareu de l'atmosfera intacta del local o bé del somriure i la conversa absolutament impagables d’en Benito.

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Míriam Hatibi conversa amb la consultora Eva Collado, autora del llibre 'El mundo cambia ¿Y tú?'

Amb els teus ulls

Un viatge al voltant del món amb la Sophie, una periodista cega excepcional. nLlocs molt coneguts, monuments valuosos i obres mestres. La Sophie no pot veure'ls. Per ella, descobrir només es pot fer a través de quatre dels cinc sentits: tacte, olfacte, gust i oïda. Així, la Sophie proposa una visió única, una nova perspectiva; una percepció que durà la gent que hi veu a qüestionar-se la seva manera de descobrir nous llocs.

Ólafur Arnalds, Max Richter i Arvo Pärt, han inspirat la Marta Cascales Alimbau en la seva renovació del piano clàssic. En el seu projecte personal, ella s’interessa per la relació de la música amb altres disciplines com la dansa, el cine o l’escultura. Després de fer residències artístiques a Florència i California, publica el seu debut, 'Light-house', i fitxa per la discogràfica novaiorquesa Sonder House, en què ara publica els seus últims singles, alguns dels quals presenta avui en exclusiva. La vam tenir actuant a l'edició passada de Vespres de la UB i properament viatjarà a Milà per actuar al Festival Piano City. Però abans, la tenim de convidada al nostre plató.

La Família Barris cada setmana es trasllada a un dels 73 barris de Barcelona per ser l'altaveu de les opinions dels veïns i veïnes que l'habiten i per analitzar, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, cultura, curiositats i els temes d'actualitat que preocupen tots els barcelonins.

Mesas separadas

En un antic hotel conviuen des de fa temps diversos hostes fixos. Un militar retirat, amb una gloriosa fulla de serveis, que tem que un succés poc honrós arribi a comprometre; una mare estricta i decadent que viu amb la seva filla, un matrimoni fracassat, un professor de cultura grega ... Velles històries i nous problemes que es fan carn viva entre els barrocs murs de l'hotel.

El cuento de la doncella

Basada en la novel·la de Margaret Atwood. La història explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari i pseudo-teocràtic que governa la República de Gilead, el que havien estat els Estats Units d'Amèrica. Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental en la imposició del control social dins de la nova societat. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades són dones esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans. La història es narra des del punt de vista d'Offred, una dona fèrtil, que ha estat esclavitzada com a serventa, després d'intentar fugir al Canadà.

Una nova generació comença a entrar al món cultural i laboral: se’ls anomena generació Z i han estat educats en l’ecosistema digital des de naixement. Les pantalles, les xarxes socials i el llenguatge d’internet són el seu medi natural i sembla que això pot suposar un canvi en la manera de veure i relacionar-se amb el món, una transformació molt marcada respecte a generacions anteriors. Quines són les seves prioritats? Com consumeixen? Què pensen dels partits polítics tradicionals? En aquest episodi, capturem les particularitats d’aquesta generació de nadius digitals des de diferents perspectives i ens preguntem com canviaran el món quan tinguin el poder per fer-lo.

la sèrie

En Pol i en Miki ho donen tot al gimnàs per lluir tipus al circuit. Allà coneixen l’Hèctor, el germà de la Cris: un autèntic catxes que fa que els caigui la bava. A casa, el Pol i la Marta reben una visita inesperada. La Marta té una baralla amb en Lluc en una xerrada feminista i sembla que és el noi perfecte per a ella. La Carla acaba confessant a la Cris que es va embolicar amb l’ex de la seva millor amiga a la discoteca, sense sospitar que la cosa no quedarà en una simple nit de desfasament.

Ólafur Arnalds, Max Richter i Arvo Pärt, han inspirat la Marta Cascales Alimbau en la seva renovació del piano clàssic. En el seu projecte personal, ella s’interessa per la relació de la música amb altres disciplines com la dansa, el cine o l’escultura. Després de fer residències artístiques a Florència i California, publica el seu debut, 'Light-house', i fitxa per la discogràfica novaiorquesa Sonder House, en què ara publica els seus últims singles, alguns dels quals presenta avui en exclusiva. La vam tenir actuant a l'edició passada de Vespres de la UB i properament viatjarà a Milà per actuar al Festival Piano City. Però abans, la tenim de convidada al nostre plató.

El camí s’espesseix, és fa difícil caminar i, malgrat tot, aquí només hi trobareu gent que somia en fer-nos més feliços. En Dídac Falguera, un pallasso que encara no té nom o l’Antonioni, un pintor que retrata les ombres i en Jordi Saban, que converteix l’absència i el patiment en un història d’amor genuí.

Veurem com l’art ha tractat al llarg de la història l’erotisme, un dels temes més antics i recurrents. Descobrirem com ha evolucionat l’erotisme i quins artistes han generat més controvèrsia amb les seves obres. I amb l’ajut d’un perfumista mirarem de saber quina olor ens inspiren algunes obres d’art.

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Míriam Hatibi conversa amb la consultora Eva Collado, autora del llibre 'El mundo cambia ¿Y tú?'

La feina de la Queralt i ARTransforma no s’atura al bressol ni en la voluntat de fer de la música una distracció ocupacional, sinó una forma de vida i un accés al món laboral. Una forma d’activisme social amb resultats i visibilitat mediàtica extraordinària.n

Gran part dels carrers del barri Gòtic i del Born encara porten els noms dels antics gremis que acollien. Freneria, Argenteria, Mercaders o Tapineria són només alguns exemples de com s’organitzava el comerç a la Barcelona medieval. Viatgem als carrers dels gremis de la mà de l’autor de La catedral del mar, Ildefonso Falcones; el professor al departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Carles Mancho, i amb el president de l’Acadèmia de les Bones Lletres i expert en la configuració dels gremis medievals a la ciutat, Pere Moles.

Les cotorres argentines provenen de les zones temperades i subtropicals de Sud-Amèrica, però s'han expandit per tot el món venudes com a mascotes i -entre les escapades i les alliberades- en els últims anys han format grans colònies que han pres els parcs de moltes ciutats. En algunes zones han arribat a ser considerades una plaga perquè l'acumulació d'exemplars afecta la fauna autòctona i origina danys en la vegetació i en l'agricultura, atès que mengen brots. A més, la gran grandària dels seus nius comporta riscos de seguretat quan habiten en zones transitades per vianants, perquè si les branques cedeixen els poden caure a sobre.nL'Agència de Salut Pública de Barcelona treballa amb l'àrea de Parcs i Jardins de l'ajuntament barceloní per retirar periòdicament els nius o puntualment el que estan a punt de caure a terra.nA Espanya, les primeres observacions de cotorra argentina en llibertat daten del 1975, precisament al Parc de la Ciutadella a Barcelona. Segons un cens de SEO/Birdlife, a Espanya hi hauria uns 20.000 exemplars d'aquest psitaciforme, dels quals 5.000 viurien a Barcelona.

EL FOTÒGRAF DE MAUTHAUSEN: El fotògraf del Poble-sec Francesc Boix va ser una peça clau per condemnar alguns dels nazis més cruels del Tercer Reich.nLES COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH: Les columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, tenen una forta càrrega simbòlica i per aquest motiu han tingut una trajectòria ben agitada.nL’ARXIU DELS ARQUITECTES: L’Arxiu Històric d’Arquitectura és indispensable per entendre l’evolució de la construcció de Barcelona.nEL PRIMER BOLÍGRAF D’EUROPA: Josep Vila Sivill va ser un empresari emprenedor que treballava per la cultura catalana fabricant plomes i bolígrafs.nL’ESGLÉSIA DELS JOSEPETS: Un home ric de la ciutat va voler construir l’església del Josepets i un monestir que va donar nom a la Vila de Gràcia.nLA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA: La Reial Acadèmia de Ciències i Arts ha estat testimoni dels avenços tecnològics principals del país en els seus 250 anys d’història.n

Quan falta una setmana per l’estrena de l’any, l’òpera ‘Tristany i Isolda’, Queco Novell passa tot un dia al Gran Teatre del Liceu amb un objectiu: descobrir com és per dins i qui fa funcionar el gran temple de l’òpera de Barcelona. Durant la visita, Queco posa a prova la seva veu davant del cor del Liceu, aprèn a moure la batuta al costat del mestre Pons, coneix la persona que fa que l’escenari estigui més net que una patena o descobreix quin dels 329 treballadors té l’L de Liceu tatuada al pit. Al Liceu, Queco Novell se sent un ciutadà novell.

Ólafur Arnalds, Max Richter i Arvo Pärt, han inspirat la Marta Cascales Alimbau en la seva renovació del piano clàssic. En el seu projecte personal, ella s’interessa per la relació de la música amb altres disciplines com la dansa, el cine o l’escultura. Després de fer residències artístiques a Florència i California, publica el seu debut, 'Light-house', i fitxa per la discogràfica novaiorquesa Sonder House, en què ara publica els seus últims singles, alguns dels quals presenta avui en exclusiva. La vam tenir actuant a l'edició passada de Vespres de la UB i properament viatjarà a Milà per actuar al Festival Piano City. Però abans, la tenim de convidada al nostre plató.

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Míriam Hatibi conversa amb la consultora Eva Collado, autora del llibre 'El mundo cambia ¿Y tú?'