La sèpia inicia el seu període reproductor a la primavera. L’Aquàrium de Barcelona disposa d’un tanc adaptat al seu ecosistema que ens permet gaudir d’aquest procés romàntic i proper a la realitat. I és que el ritual d’aparellament de les sípies és un espectacle que combina amor, diversió, rivalitat i vida.nEl mascle sedueix a la femella amb carícies, acompanyant-la allà a on va i canviant fins i tot de coloració. Aquest procés pot durar una estona fins que la parella de sípies es col·loca cara a cara, s’acaricien i els impulsos animals fan que s’enllacin amb els seus tentacles, fecundant així a la femella. La parella copula contínuament i fins a l’extenuació. Tant és així, que després dels dies de còpula, moren.nAquest procediment es realitzarà nombroses vegades amb altres membres abans que es fertilitzin els ous. Fins a 500 unitats de color negre, aproximadament, pot posar cada exemplar. Aquests ous trigaran en eclosionar un mes aproximat des de la posta d’on naixeran petites sèpies totalment formades i independents.

Abans que els romans arribessin a Catalunya, només hi havia tribus locals disperses pel territori. Sota l’emperador August, els nous habitants van aixecar una ciutat emmurallada i moderna que es va dir Barcino, la primera Barcelona. Descobrim com vivien, què menjaven i com s’organitzava la ciutat. Entrevistem Marta Prevosti, investigadora de món clàssic de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la responsable del Pla Barcino, Carme Miró; la conservadora en cap del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Júlia Beltran, i el regidor d’ERC Jordi Portabella.

Descobrirem la sòrdida història del monjo assassí. Trepitjarem la comissaria que es va convertir en la casa del terror per als opositors al franquisme. Veurem on va viure l’última vaca de la ciutat. Entrarem dins de l’últim edifici que va projectar Gaudí i pel qual va rebre les crítiques més ferotges. Coneixerem una plaça al cor de la Sagrera que ens transportarà a les ciutats caribenyes. Visitarem el nou Liceu i veurem com va ser possible reconstruir-lo.

Fill de pare alemany i mare catalana. Ha fet de jove a la recerca d’una nova parella, professor de música, psicòpata assassí, llaurador perseguit pels anarquistes, Josef Mengele i Enric VIII d’Anglaterra, entre d’altres. Gràcies a unes dots interpretatives impecables i, és clar, a base de triar bons projectes i descartar els que no li semblaven prou bons, ha aconseguit desenvolupar una carrera d’actor que sorprèn per la seva coherència i la seva qualitat en un país amb oportunitats reals comptades, tant al cinema com al teatre. Toca dos instruments de vent i parla cinc idiomes. Benvingut a ‘Nit a la Terra’, Àlex Brendemühl.

Filipí enamorat del Raval i dels somnis que l’han portat a poder viure aquí, a parlar la llengua per poder-se expressar, a fer fotos i així a integrar-se. La recerca de la comunicació més enllà de la pròpia comunitat filipina, ha estat el seu remei contra la timidesa, la fragilitat i la soledat dels seus sentiments.

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Sergi Vicente conversa amb Rosa Suriñach, especialista de partenariats i comunicacions del Programa d'Assentaments Humans de Nacions Unides (ONU-Habitat)

La marca Barcelona dona senyals d’esgotament. Pasqual Maragall va tenir una idea de ciutat, amb llums i ombres, que a dia d’avui agonitza sense que acabi de néixer res de nou.nLa identitat d’una ciutat és el reflex de la seva cultura i del debat col·lectiu de la seva gent i, en aquest capítol, portem experts en la identitat i els problemes de Barcelona per explicar i criticar què ha estat fins ara la ciutat i què podria ser en el futur.n

La mirada en l'art ha estat sempre un factor determinant perquè permet crear un vincle entre l’obra i l’espectador. Hi ha molts tipus de mirades: la de l’artista, la dels protagonistes que apareixen en una obra o la de l’espectador que contempla una creació. I això es tradueix en infinitat de possibilitats diferents perquè hi ha tantes mirades com persones i perquè cada persona pot tenir més d’un punt de vista.

Compartir el què tot just estem aprenent ara és prova de tot el què ens queda per aprendre. Pors, inseguretats, certeses i esdeveniments que confirmen que el camí per recórrer serà llarg i intens.nLa Clara, la Laia, l'Anna, la Gemma i la Júlia són les històries adolescents d'avui.

On es conreen els milions de roses que es venen per Sant Jordi? Quina és la funció ecològica de les flors i de les fragàncies? Quan apareixen i proliferen els jardins a la ciutat de Barcelona?nEn aquest Deuwatts explorem el coneixement científic i la tradició cultural que acompanyen les flors. Conversem amb Montse Rivero, historiadora i tècnica especialista en jardineria a l’Ajuntament de Barcelona; César Blanché, catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la UB; Soraya Pelaz, professora d’Investigació ICREA al Centre de Recerca en Agrigenòmica i amb Lluís Abad, mestre jardiner i secretari del Concurs de Roses Noves. Finalment, coneixem Jordi Navarro Serret, membre de la saga familiar de floristes.

La innocència dels primers anys de vida que perdem a mesura que creixem és el punt de partida al voltant de la qual giren totes les cançons d’’Innocents’, el tercer i darrer disc de Joan Masdéu. L’excantant de Whiskyn’s, i també actor, proposa un disc de pop lluminós de vuit cançons senzilles amb un contingut reflexiu fruit del seu moment personal.

Prepari's per entrar a les profunditats de les més impressionants eco-friendly cases del planeta mentre veu Cases Ecològiques. Els amfitrions Emmanuel Belliveau i John Bell ens guien amb visites al món de les cases ecològiques alhora que introdueixen els espectadors a les innovacions d'avantguarda que fan aquests eco-palaus tant ecològics com bonics estèticament.

EL BARRI DE LA PERONA La Perona va ser un barri de barraques ja desaparegut, però que es conserva com un record intens en la memòria dels qui hi van viure.nELS TANCS DE LA DIAGONAL El 26 de gener del 39 les tropes franquistes van entrar amb els tancs per la Diagonal, fent evident la seva victòria; a partir d’aquell moment 470.000 persones van marxar cap a l’exili.nEL JARDÍ DELS TARONGERS El Jardí dels Tarongers va ser el nom com es va conèixer la casa d’un mecenes de Pedralbes que va convertir el seu saló en escenari de concerts i activitats culturals.nL’ENIGMA DEL CRIM DE CARMEN BROTO L’assassinat de Carmen Broto ha fet córrer rius de tinta durant dècades i continua essent un enigma que amaga interessos ocults dels grups influents de l’època franquista.nLA CARBONERIA, EL PRIMER EDIFICI DE L’EIXAMPLE La Carboneria és la casa més antiga de l’Eixample, que encara està dempeus, i la va fer construir el senyor Tarragó per fer-hi habitatges.nHISTÒRIA D’UN SOMNI BURGÈS El luxe i l’esplendor del modernisme a Collserola va quedar reflectit en el magnífic Casino de l’Arrabassada, on els burgesos de la ciutat podien arribar en tramvia.

L’edició del migdia fa una mirada àgil i amb ritme de què passa a la ciutat.

Queco Novell té un dia per saber com és per dins el Zoo i qui el fa funcionar, i tot en un moment en què aquesta institució pública està en una fase intensa de transformació. ‘Ciutadà novell’ acompanya una cuidadora a la instal·lació dels lleons, participa en la pedicura d’un elefant, aprèn nocions de veterinària a la consulta del zoològic i es pregunta sobre el benestar dels animals en un espai que, segons el seu director, vol centrar-se en la recerca, la recuperació i l’observació de la fauna.

Documental sobre la famosa artista sèrbia Marina Abramovic mentre es prepara per al gran moment de la seva vida: una gran retrospectiva de la seva obra al Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA). Per a Marina, figura fonamental de l'art de la performance de les últimes quatre dècades, és l'oportunitat de respondre per fi a la pregunta que li han plantejat innombrables vegades: "Però per què això és art?"

Amèrica, anys 30. L’Emmet Ray és un geni del jazz, un guitarrista magistral que viu obsessionat pel llegendari Django Reinhardt. No obstant això, pel que fa fora de l'escenari, es converteix en un tipus arrogant, groller, faldiller i bevedor. En definitiva, tot i que sap que és un músic amb talent, també sap que la seva llicenciosa vida, la seva tendència a ficar-se en problemes i la seva incapacitat per comprometre li impedeixen assolir el cim professional i sentimental. Un dia l’Emmet coneix Hattie, una noia muda amb la qual comença a sortir

Slow tot jugant a volei a la platja de la Nova Icària. Quedem amb en Christos i els seus companys per jugar uns partits 2x2 mixtes.nEl volei platja es juga en essència igual que el voleibol de pista. La diferència més important és que els equips són de dos jugadors, en comptes de sis.nLa dinàmica del joc és pràcticament la mateixa: Un jugador comença el joc traient la pilota cap al camp contrari. Cada equip pot colpejar la pilota tres vegades fins a tornar per sobre de la xarxa. No es pot subjectar la pilota quan es toca, ni tocar-la dues vegades consecutives, encara que es pot colpejar amb qualsevol part del cos. El punt es perd si no es passa la pilota després del tercer toc, si toca el camp propi, si s'envia fora dels límits del terreny o si es toca la xarxa amb el cos.nEl volei platja va començar a jugar-se a les platges de Santa Mònica (Califòrnia) cap a l’any 1920. Aquí a la ciutat, ja fa molts anys que la seva pràctica forma part de la imatge diària de les nostres platges.

Tan bon punt entra dins del port de Barcelona, Queco Novell salpa a la mar per acompanyar un pràctic en una maniobra difícil: amarrar un vaixell ple de contenidors. Aquest només és el punt de partida del dia que el ‘Ciutadà novell’ passarà en un espai immens i desconegut pels ciutadans de Barcelona. Una infraestructura que està connectada amb més de 200 ports dels cinc continents, un lloc on es mouen més de tres milions de contenidors l’any. Al port, Queco Novell experimentarà com els estibadors mouen màquines gegantines, es colarà a la torre des d’on es controla tot el trànsit marítim, aprendrà com es rehabiliten els iots de luxe i coneixerà l’experiència de l’escriptora Llucia Ramis com a passatgera habitual de grans ferris.

Edició vespre amb Francesc Centelles i Albert Setó. L'edició del vespre ens explica els temes i les claus del dia a la ciutat i a fora.

Dir que Déu ha mort és un tòpic, tant com que no és clar què l’ha substituït, o tan sols si és possible substituir-lo sense, simplement, omplir el buit amb altres ídols que adorem de manera igualment acrítica. La cultura va començar com un element inseparable de la religió però, des de la il·lustració i la revolució científica, la producció artística i intel·lectual ha anat posant en qüestió la possibilitat d’una realitat sobrenatural. En aquest episodi enfrontem diverses mirades, que ens expliquen per què avui en dia la religiositat és més difícil que abans i quines són les respostes que s’han donat i quines s’haurien de donar des del seu criteri, per tal de respondre a aquest trauma cultural que no acaba de superar-se.

Alemanya al començament del segle XIX. La pel•lícula segueix els brillants i excèntrics científics Alexander von Humboldt (Albrecht Schuch) i Carl Friedrich Gauss (Florian David Fitz) al llarg del seu periple vital

Saps què és una ITS? En aquest episodi encarem les infeccions de transmissió sexual i t'expliquem com i quan parlar-ne. Tot plegat, per deixar clar que tenir moltes relacions sexuals no implica més risc a l’hora de contraure una ITS: la clau és la protecció. En paral·lel, parlem de les coses bones i dolentes del flirteig virtual i et donem alguns consells per quan tinguis una cita de la xarxa. Ho treballarem a partir de l'episodi ‘#ITScomplicated’ de la nostra websèrie, amb l'ajuda dels joves de l'Institut Mare de Déu de la Mercè.

La innocència dels primers anys de vida que perdem a mesura que creixem és el punt de partida al voltant de la qual giren totes les cançons d’’Innocents’, el tercer i darrer disc de Joan Masdéu. L’excantant de Whiskyn’s, i també actor, proposa un disc de pop lluminós de vuit cançons senzilles amb un contingut reflexiu fruit del seu moment personal.

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Sergi Vicente conversa amb Rosa Suriñach, especialista de partenariats i comunicacions del Programa d'Assentaments Humans de Nacions Unides (ONU-Habitat)

EL BARRI DE LA PERONA La Perona va ser un barri de barraques ja desaparegut, però que es conserva com un record intens en la memòria dels qui hi van viure.nELS TANCS DE LA DIAGONAL El 26 de gener del 39 les tropes franquistes van entrar amb els tancs per la Diagonal, fent evident la seva victòria; a partir d’aquell moment 470.000 persones van marxar cap a l’exili.nEL JARDÍ DELS TARONGERS El Jardí dels Tarongers va ser el nom com es va conèixer la casa d’un mecenes de Pedralbes que va convertir el seu saló en escenari de concerts i activitats culturals.nL’ENIGMA DEL CRIM DE CARMEN BROTO L’assassinat de Carmen Broto ha fet córrer rius de tinta durant dècades i continua essent un enigma que amaga interessos ocults dels grups influents de l’època franquista.nLA CARBONERIA, EL PRIMER EDIFICI DE L’EIXAMPLE La Carboneria és la casa més antiga de l’Eixample, que encara està dempeus, i la va fer construir el senyor Tarragó per fer-hi habitatges.nHISTÒRIA D’UN SOMNI BURGÈS El luxe i l’esplendor del modernisme a Collserola va quedar reflectit en el magnífic Casino de l’Arrabassada, on els burgesos de la ciutat podien arribar en tramvia.

Abans que els romans arribessin a Catalunya, només hi havia tribus locals disperses pel territori. Sota l’emperador August, els nous habitants van aixecar una ciutat emmurallada i moderna que es va dir Barcino, la primera Barcelona. Descobrim com vivien, què menjaven i com s’organitzava la ciutat. Entrevistem Marta Prevosti, investigadora de món clàssic de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); la responsable del Pla Barcino, Carme Miró; la conservadora en cap del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Júlia Beltran, i el regidor d’ERC Jordi Portabella.

Compartir el què tot just estem aprenent ara és prova de tot el què ens queda per aprendre. Pors, inseguretats, certeses i esdeveniments que confirmen que el camí per recórrer serà llarg i intens.nLa Clara, la Laia, l'Anna, la Gemma i la Júlia són les històries adolescents d'avui.

On es conreen els milions de roses que es venen per Sant Jordi? Quina és la funció ecològica de les flors i de les fragàncies? Quan apareixen i proliferen els jardins a la ciutat de Barcelona?nEn aquest Deuwatts explorem el coneixement científic i la tradició cultural que acompanyen les flors. Conversem amb Montse Rivero, historiadora i tècnica especialista en jardineria a l’Ajuntament de Barcelona; César Blanché, catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la UB; Soraya Pelaz, professora d’Investigació ICREA al Centre de Recerca en Agrigenòmica i amb Lluís Abad, mestre jardiner i secretari del Concurs de Roses Noves. Finalment, coneixem Jordi Navarro Serret, membre de la saga familiar de floristes.

La sèpia inicia el seu període reproductor a la primavera. L’Aquàrium de Barcelona disposa d’un tanc adaptat al seu ecosistema que ens permet gaudir d’aquest procés romàntic i proper a la realitat. I és que el ritual d’aparellament de les sípies és un espectacle que combina amor, diversió, rivalitat i vida.nEl mascle sedueix a la femella amb carícies, acompanyant-la allà a on va i canviant fins i tot de coloració. Aquest procés pot durar una estona fins que la parella de sípies es col·loca cara a cara, s’acaricien i els impulsos animals fan que s’enllacin amb els seus tentacles, fecundant així a la femella. La parella copula contínuament i fins a l’extenuació. Tant és així, que després dels dies de còpula, moren.nAquest procediment es realitzarà nombroses vegades amb altres membres abans que es fertilitzin els ous. Fins a 500 unitats de color negre, aproximadament, pot posar cada exemplar. Aquests ous trigaran en eclosionar un mes aproximat des de la posta d’on naixeran petites sèpies totalment formades i independents.<br>Slow tot jugant a volei a la platja de la Nova Icària. Quedem amb en Christos i els seus companys per jugar uns partits 2x2 mixtes.nEl volei platja es juga en essència igual que el voleibol de pista. La diferència més important és que els equips són de dos jugadors, en comptes de sis.nLa dinàmica del joc és pràcticament la mateixa: Un jugador comença el joc traient la pilota cap al camp contrari. Cada equip pot colpejar la pilota tres vegades fins a tornar per sobre de la xarxa. No es pot subjectar la pilota quan es toca, ni tocar-la dues vegades consecutives, encara que es pot colpejar amb qualsevol part del cos. El punt es perd si no es passa la pilota després del tercer toc, si toca el camp propi, si s'envia fora dels límits del terreny o si es toca la xarxa amb el cos.nEl volei platja va començar a jugar-se a les platges de Santa Mònica (Califòrnia) cap a l’any 1920. Aquí a la ciutat, ja fa molts anys que la seva pràctica forma part de la imatge diària de les nostres platges.

La innocència dels primers anys de vida que perdem a mesura que creixem és el punt de partida al voltant de la qual giren totes les cançons d’’Innocents’, el tercer i darrer disc de Joan Masdéu. L’excantant de Whiskyn’s, i també actor, proposa un disc de pop lluminós de vuit cançons senzilles amb un contingut reflexiu fruit del seu moment personal.

Tan bon punt entra dins del port de Barcelona, Queco Novell salpa a la mar per acompanyar un pràctic en una maniobra difícil: amarrar un vaixell ple de contenidors. Aquest només és el punt de partida del dia que el ‘Ciutadà novell’ passarà en un espai immens i desconegut pels ciutadans de Barcelona. Una infraestructura que està connectada amb més de 200 ports dels cinc continents, un lloc on es mouen més de tres milions de contenidors l’any. Al port, Queco Novell experimentarà com els estibadors mouen màquines gegantines, es colarà a la torre des d’on es controla tot el trànsit marítim, aprendrà com es rehabiliten els iots de luxe i coneixerà l’experiència de l’escriptora Llucia Ramis com a passatgera habitual de grans ferris.

Filipí enamorat del Raval i dels somnis que l’han portat a poder viure aquí, a parlar la llengua per poder-se expressar, a fer fotos i així a integrar-se. La recerca de la comunicació més enllà de la pròpia comunitat filipina, ha estat el seu remei contra la timidesa, la fragilitat i la soledat dels seus sentiments.

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Sergi Vicente conversa amb Rosa Suriñach, especialista de partenariats i comunicacions del Programa d'Assentaments Humans de Nacions Unides (ONU-Habitat)