El que va ser un encreuament de carrils ferroviaris, ha esdevingut l’estació central de la ciutat. L’estació de Sants té 14 vies, sis d’amplada internacional i vuit d’amplada ibèrica.
Una estació itinerant
L’estació de Sants ha anat canviant d’ubicació diverses vegades des de la seva creació, l’any 1885, com a abaixador de la Bordeta. La primera estació era al carrer de Riego actual. Després, es va traslladar a la plaça de Sants. Tots aquests canvis eren fruit dels interessos comercials, ja que fins als anys 40, les línies ferroviàries eren privades.
Una estació lligada al tèxtil
Originàriament, l’estació de Sants formava part de la línia Barcelona – Molins de Rei – Martorell. Estava pensada com a estació de passatgers, però també per donar servei a les mercaderies. No és casualitat que es trobi al costat de l’Espanya Industrial, una important fàbrica tèxtil.
Fundada pels germans Muntades, l’Espanya Industrial va ser la més important del tèxtil de Catalunya. S’hi feia tot el procés del teixit: des de l’arribada del cotó fins a l’elaboració del producte final.
L’estació actual, en espera de la Sagrera
L’estació actual de Sants és del 1979 i es va fer perquè l’estació anterior havia quedat obsoleta. En aquella època ja hi havia a Barcelona una altra estació important, l’estació de França, però es va decidir fer-ne una de nova per connectar amb Madrid i convertir-se, així, en la porta d’entrada a la ciutat.
El fet que la construcció de l’estació de la Sagrera s’hagi eternitzat, ha fet que l’estació de Sants encara sigui la més important de la ciutat. Malgrat aquesta importància, l’estació pateix una manca d’inversió evident i ha anat creixent a batzegades, sense gaire previsió.
