El 1906 es va inaugurar el primer autobús que va circular per Barcelona. Cobria el trajecte entre la plaça de Catalunya i Gràcia.

A la plaça Trilla, a Gràcia, acabava el trajecte de la primera línia d’autobús que hi va haver a Barcelona.

Aquesta primera línia va començar a funcionar el 12 d’agost de 1906. Va ser el resultat d’unes proves que va fer el desembre de l’any anterior una companyia de rippers, vehicles arrossegats per un parell de mules, anomenada La Catalana. Aquesta companyia va introduir el canvi de la tracció animal a la mecànica.

Per fer les proves es va triar un model d’autobús igual als que s’estaven provant a París. Les proves van començar a l’octubre de 1905. La finalitat de les proves era convèncer la comissió de Foment de l’ajuntament de les bondats d’aquest nou servei. També es buscava que la gent de la ciutat veiés l’autobús circulant i s’hi familiaritzés. I alhora havien de servir perquè els xofers fessin pràctiques, perquè, si bé a Barcelona ja hi havia cotxes amb motor d’explosió, encara no hi havia transport col·lectiu amb aquest sistema.

El recorregut inicial de la línia estava previst per la Rambla de Catalunya, però es va trobar amb una oposició ferotge per part d’una companyia de tramvies. L’ajuntament va rectificar i el va fer passar pel Passeig de Gràcia.

Els barcelonins van rebre aquest nou sistema de transport amb ganes. Els primers mesos, els autobusos anaven plens. També per la novetat.

Els autobusos eren relativament petits, de planta baixa i amb una escala exterior a la part lateral del darrera que permetia pujar al sostre descobert, el què se’n diu la part imperial. Tenien una capacitat per unes trenta persones i tothom anava assegut.

Mica en mica, els autobusos van començar a patir avaries i la gent es va començar a passar de nou al tramvia, tecnològicament més fiable. El xassís i el motor eren de fabricació francesa, però la carrosseria es feia aquí, copiant el model de París.

A mitjans de 1908, els problemes tècnics dels autobusos van començar a ser seriosos. Hi havia massa fum i massa soroll. Les companyies de tramvies pressionaven molt l’ajuntament perquè eliminés allò que per a ells era una competència potencialment perillosa. A finals de 1908, l’ajuntament va ordenar la suspensió provisional del servei. Aquesta aturada va provocar que l’empresa La Catalana fes fallida.

A final de la dècada dels 10, principi dels 20, l’ajuntament va alertar que a Barcelona hi havia hagut un creixement important de la població i que el servei de tramvies no responia a les noves necessitats. Tot seguit, va plantejar la creació de quatre línies d’autobús. Per posar-les en funcionament, es van portar autobusos d’Anglaterra amb motor d’explosió de gasolina i tracció elèctrica. La pega és que tenien l’escala d’accés al pis superior a la banda esquerra. Mentre esperaven l’arribada d’un nou lot d’autobusos adequats per la circulació per la dreta, els autobusos anglesos feien serveis en línies extraordinàries: anaven als banys, als toros o al saló de l’automòbil.

La concessió del nou servei la va guanyar l’industrial Antich, que la va traspassar a un grup d’empresaris que l’any 1922 va crear la Companyia General d’Autobusos.