L’1 de març del 1951 els ciutadans de Barcelona van fer boicot a la companyia Tramvies de Barcelona a causa de l’augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu amb el preu del servei a Madrid.

Va ser la primera vaga després de la Guerra Civil i la primera gran manifestació contra el franquisme.

El bitllets costava garirebé el doble

El preu del bitllet del Tramvia havia pujat a Barcelona i a Madrid, però a la ciutat comtal va passar de 40 a 70 cèntims i a Madrid la pujada només arribava a 40 cèntims. Aquest fet va indignar la gent i es va començar el boicota a través del que el c atedràtic d’Història de l’Art a la UAB, Fèlix Fanés considera un ‘internet precàri’, un enviament de cartes en cadena per animar la població a no fer servir els tramvies i anar a peu.

El rerefons era el malestar de la població per les condicions precàries de vida durant la postguerra. Va ser un acte de desobediència col·lectiva que va fer caure les principals institucions franquistes de la ciutat.

El partit del Barça

El diumenge 4 de març, al camp de les Corts. Jugaven el Barça i el Santander. Quan va acabar el partit, tot i la intensa pluja i que els tramvies esperavenl la gent va ignorar-los i va tornar a casa a peu. Va ser llavors quan el règim i les autoritats franquistes van saber que havien perdut la batalla i que haurien de rectificar.

Boicot, no vaga

Realment no va ser una vaga, va ser un boicot ja que el servei funcionava però eren els ciutadans els que es negaven a pujar al tramvia. Durant dues setmanes, la població  feia els desplaçaments a peu i participava en nombroses manifestacions de protesta. Va haver-hi centenars de detinguts i alguns morts, el 12 de març quan es van produir les càrregues de la Guàrdia Civil. Les fàbriques i els comerços es van paralitzar i es va aconseguir frenar l’increment de preus i el governador civil Eduardo Baeza i l’alcalde de Barcelona Josep Maria Albert i Despujol van ser destituïts.

Un boicot espontani que va rebre el suport de la tradició llibertària de la CNT, del Front Nacional de Catalunya i el PSUC ique va provocar una vaga general el 22 de març, considerada la última batalla de la generació que va perdre la guerra, i un acte de desobediència civil segons explicava el catedràtic d’Història de l’Art a la UAB, Fèlix Fanés en aquest capítol del ‘Va passar.