Al Congrés Obrer de Sants, celebrat l’any 1918, es van prendre decisions transcendentals que van canviar per sempre l’organització del sindicalisme català.

En el moment de la celebració del congrés, el 1918, feia només un any que havia tingut lloc la revolució russa. Això havia generat unes grans expectatives pel moviment obrer internacional i en va impulsar un gran creixement.

El congrés va tenir lloc a Sants, i no és casual, ja que era un barri un barri de treballadors amb molt de compromís social. Al carrer de Vallespir 12 hi havia l’Ateneu Racionalista de Sants, un espai des del qual es pretenia fomentar el coneixement entre la classe treballadora. A finals de juny de 1918, Àngel Pestaña, una de les principals figures del sindicalisme català, hi va convocar el primer congrés de la Confederació Regional del Treball, la secció catalana de la CNT. Hi van assistir més de 150 delegats, representant uns 73.000 treballadors.

Després de tres dies de treball, les conclusions finals es van exposar a la seu del CADCI, a la rambla de Santa Mònica. Hi van participar grans figures del moviment obrer català, com el propi Pestaña, Peiró o Salvador SeguíLa decisió més important del congrés de Sants va ser el canvi organitzatiu dels sindicats, proposat per Salvador Seguí. Fins aquell moment, els sindicats s’organitzaven per oficis i això limitava la participació en les movilitzacions. A partir d’aquell moment, es van començar a organitzar per sectors, de manera que l’abast de les vagues i les protestes seria molt més ampli. A partir del congrés i dels canvis introduïts, el nombre de treballadors afiliats als sindicats va créixer molt.

El congrés de Sants va posar les bases de les futures lluites obreres, com la vaga de La Canadenca, un any després, a través la qual es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores pels treballadors. Salvador Seguí va tenir un paper fonamental en aquesta vaga contra l’empresa elèctrica, que va començar amb un petit conflicte laboral i es va acabar transformant en una vaga general.

A partir del congrés de Sants, l’anarcosindicalisme, i concretament la CNT, es va convertir en la principal força sindical del país arribant als 400.000 afiliats. Això li va donar una gran força durant el primer terç del segle XX i, molt especialment, a la Guerra Civil espanyola.

L’any 2018, per celebrar el centenari del Congrés Obrer de Sants, i entre d’altres activitats, es va encarregar a l’artista Roc Blackblock un mural explicatiu realitzat a la Casa del Mig, l’antiga casa dels propietaris de l’Espanya Industrial.