La capella dels Segadors, a Sant Andreu, deu el seu nom a la revolta dels Segadors, un aixecament dels pagesos catalans contra les tropes castellanes, el 22 de maig del 1640.

L’origen de l’himne dels segadors

A tocar de la plaça d’Orfila, hi ha la parròquia de Sant Andreu de Palomar, on es conserven les restes històriques que van inspirar l’himne nacional de Catalunya, ‘Els segadors‘. Són a la capella del Sant Crist dels Segadors, a la qual s’hi accedeix des d’un lateral de l’església.

Catalunya, escenari de guerra

El context històric de la revolta dels Segadors remet a la Guerra de Successió francoespanyola (1635-1659) que mantenien Espanya i França. Catalunya es va convertir en escenari de guerra i les tropes castellanes s’hi van establir. Això va provocar un malestar profund entre els ciutadans, i especialment entre els pagesos, perquè els soldats i les seves montures consumien les collites.

El 1659, Espanya i França van signar la fi de la guerra amb el Tractat dels Pirineus. Amb aquest tractat, Catalunya perdre bona part dels seus comtats del nord, avui coneguts com la Catalunya Nord.

La Guerra dels Segadors

Els segadors descontents es van revoltar i es van reunir a Sant Andreu. Allà es van fer amb el Sant Crist i el van fer servir com a estandart i emblema. El 22 de març, van cobrir el Crist amb un vel negre i se’n van anar cap a Barcelona a alliberar dos consellers del Consell de Cent i el diputat Francesc Tamarit, propietari d’algunes terres a Sant Andreu.

El 7 de juny del mateix any, va tenir el que es coneix com el Corpus de Sang, “La revolta dels Segadors”. Va ser el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte duc Olivares, privat de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659).

La parròquia i el Sant Crist, cremats

La capella dels Sant Crist dels Segadors va ser cremada durant els fets de la Setmana Tràgica (1909). Només en van quedar alguns murs i altres vestigis, com les voltes, unes finestres rodones amb forma de rossetons, la paret on devien estar penjats els retaules i una part del paviment original. En la reforma de l’església es va conservar la capella, però mai no s’ha restaurat.

Del Sant Crist només se’n va salvar una cama. Aquella cama va ser guarnida amb un llaç de la bandera catalana i va ser custodiada per l’historiador local mossèn Clapés. El 1936, la casa museu de Clapés va ser assaltada i la cama va desaparèixer per sempre. El Sant Crist dels Segadors que penja avui de les parets de la capella és una reproducció.

Ho va explicar Pau Vinyes, historiador, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.