Barcelona va viure uns anys 20 convulsos, amb enfrontaments entre sindicalistes i policies que van provocar més d’un assassinat cruel.

Al número 274 del carrer del Dos de Maig, va viure Pau Sabater, el “Tero”, un conegut sindicalista dels anys 20. Una matinada, en els anys més durs del pistolerisme, algú el va arrabassar de casa seva i se’l va endur a la carretera de Montcada, al costat de Torre Baró, on va ser assassinat.

La mort del Tero va provocar tal commoció social que una comitiva ciutadana va seguir el cotxe fúnebre des del Clínic fins el cementiri de Montjuïc.

Els anys 20 van ser una època de contrasts entre la classe benestant, que s’enriquia, i la classe obrera, que lluitava pels seus drets. Cal recordar que pocs mesos abans de l’assassinat del Tero hi havia hagut la famosa vaga de La Canadenca, un conflicte social històric, en el què es va aconseguir la reducció de la jornada laboral. Les lluites socials van generar lluites entre bandes policials i bandes sindicals. Tothom duia una pistola a la butxaca. Els assassinats i les revenges es reproduïen sense fi, com va passar en el cas de Tero. Durant aquells anys, van morir unes 400 persones a causa del pistolerisme.

L’assassinat de Tero es va produir sense una causa concreta, pel simple fet de ser sindicalista. Tero era un destacat líder obrer, responsable del sindicat dels tintorers, un sector molt poderós gràcies a l’auge del tèxtil a Barcelona. Aquest era motiu suficient per formar part d’una llista no oficial de possibles objectius que corria entre les bandes de la policia.

En el moment de la mort de Tero, tothom sabia que l’autor havia estat Luis Fernández, component de la banda del cap policial i excomissari Bravo Portillo. Tot i aquesta evidència, el jutge va considerar que no hi havia proves suficients i l’assassí va quedar lliure. Va ser la justícia popular la que es va acabar imposant: el 5 de setembre, dos mesos després de la mort d’el Tero, Manuel Bravo Portillo va ser crivellat a trets davant del número 369 del carrer de Còrsega, quan sortia de visitar la seva amant. Portillo va caminar malferit fins al número 7 del carrer de Santa Tecla, uns dos-cents metres més enllà, on va caure definitivament. Aquesta mort va tancar una època molt important del pistolerisme.