Els cognoms Fabra i Puig han marcat la vida industrial de Sant Andreu, Nou Barris i Horta i continuen presents en el carrer que uneix aquests barris.
Qui eren els Fabra i Puig ?
Ferran Fabra i Puig, juntament amb el seu germà Romà, van dirigir una de les principals indústries tèxtils: la Fabra i Coats. Ferran, enginyer industrial i polític, fou el segon marquès d’Alella, afiliat al partit Partit Liberal Fusionista. Va ser alcalde de Barcelona entre maig del 1922 i setembre del 1923, any en què el cop d’estat de Primo de Rivera el va obligar a abandonar el càrrec. L’arribada de la República va fer que s’autoproclamés exmarquès d’Alella, en les targetes de visita en les quals combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana. Durant la Guerra Civil va passar al bàndol nacional i va viure la guerra a Sevilla. Al tornar a Barcelona va recuperar les instal·lacions de la fàbrica.
La Fabra i Coats
Al 1903 els germans Fabra i Puig s’associen amb una empresa anglesa i neix la Fabra i Coats. Era una empresa paternalista amb escola bressol, coneguda com a casa cuna i una de les primeres que va donar vacances pagades als treballadors i que tenia una secció esportiva potent, on ara hi ha instal·lacions del CN Sant Andreu.
Va arribar a tenir més de 15.000 treballadors i era coneguda com a Can Alzina, per l’edifici, o Can Mamella, en relació amb el gran nombre de gent que hi treballava.
A la mort del seu pare, els germans Fabra i Puig van seguir finançant econòmicament la construcció de l’observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra.
Ho va explicar Pau Vinyes, historiador de Sant Andreu, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
