La plaça de la Vila de Gràcia va ser l’escenari de la revolta de les Quintes, el 4 d’abril de 1870. Una protesta protagonitzada per les dones que no volien que els fills i marits anessin a la guerra de Cuba. Per això, el dia del sorteig en el qual el Govern espanyol cridava obligatòriament als mossos per servir dins l’exèrcit, les dones es van rebel·lar.

El govern havia promès treure aquestes lleves, però les van tornar a instaurar. Els homes morien a la guerra, en combat o per malalties, mentre les dones es quedaven treballant per sous miserables. Els qui tenien diners compraven la llibertat i evitaven així anar a la guerra. La revolta va començar al barri de Sants, però de seguida l’exèrcit la va aturar. Llavors la resta de revoltes de barris com Sant Martí o Sant Andreu van anar fins a la Vila de Gràcia per resistir.

La campana

Els graciencs van rebre l’avís de l’arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la plaça d’Orient, avui plaça de la Vila. Els militars, empipats pel so de la campana, no van parar de disparar canonades des del passeig de Gràcia per destruir-la. No obstant això, no va deixar de tocar. Els revoltats van entrar a l’Ajuntament per trobar la llista dels reclutats, però com que no sabien llegir, van cremar-ho tot . El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d’abril, i resultà en 27 morts i en el saqueig indiscriminat d’un gran nombre de cases.