Una de les icones de la nostra ciutat va ser en origen un fracàs comercial.

Inspirat en el model britànic

Antoni Gaudí va seguir el model de les ciutats jardí angleses, torres aïllades amb serveis comuns i en contacte amb la natura. Per això  es va dir ‘Park Güell’, i com que no es podien talar arbres i no hi havia tramvia per arribar perquè la gent fes exercici i estigués desconnectada.

Gaudí es va encarregar de fer els elements comuns del parc i a les 60 parcel·les s’havien de construir les cases per part dels col·laboradors de Gaudí. Però finalment només van quedar tres famílies, l’Eusebi Güell —que vivia  a la masia originària que havia arreglat Gaudí—,  el doctor Trias i el mateix Gaudí. El mestre d’obres i amic de Gaudí, Francesc Berenguer, va construir una casa mostra per vendre les parcel·les. Gaudí la va comprar l’any 1906 per viure amb la seva família.

Religió, amor i ergonomia

La devoció de Gaudí per la religió la trobem a l’avinguda central del Parc Güell, i representa un rosari monumental on cadascuna de les boles és una de les 150 avemaries del rosari. El paleta que estava fent el viaducte del parc es va enamorar d’una bugadera que anava cada dia al safareig de can Güell i li va demanar a Gaudí que li representés.

La història de la construcció dels bancs circulars és força curiosa. Van agafar un paleta, li van treure la roba i el van fer seure en un motlle, amb el negatiu van fer els bancs arrodonits situats al parc perquè fossin ergonòmics.