La família Marsans, fundadora de la banca Marsans i de la primera agència de viatges d’Espanya, va voler fer d’aquesta casa un espai d’estiueig d’estil neoàrab, per a la seva filla Josepa Marsans i Peix. Una versió de l’art islàmic que va tenir molta repercussió a Barcelona, amb construccions que encara perduren com la de la plaça de les Arenes, tot i que la Casa Marsans és la que millor ha conservat l’estil original. Ho explicava Oriol Pascual, autor del llibre ‘Barcelona orientalista’, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.

Una casa de somni

La casa va ser encarregada al contratista Juli Marial i Tey , que també  que va concebre una barreja d’estils reconeguda com a Patrimoni Cultural Europeu i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Marial i Tey també va fer la construcció de l’Arc del Triomf , Les Arenes i el Palau de les Heures.

La Casa Marsans va ser, durant la Guerra Civil, un hospital i, un cop acabada, va acollir la seu de comandament de les tropes marroquines que havien lluitat amb les tropes franquistes. A partir del 1946, la Casa Marsans acull la primera escola per a nens polonesos, orfes, de la Segona Guerra Mundial.  El 1983 es va convertir en el primer alberg de Joventut Generalitat.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a