Compte enrere per conèixer la sentència judici del procés després que quedés vist per a sentència el 12 de juny. El judici que jutja l’1 d’octubre i els fets del 20 de setembre va culminar amb poc més de 50 sessions i algunes jornades maratonianes al Tribunal Suprem que han deixat moments i declaracions rellevants. A continuació, et fem un resum dels 15 moments clau que han marcat el judici del procés.
1. Les declaracions dels 12 acusats
El que ha generat més interès durant el judici del procés han estat les declaracions dels mateixos acusats. Molts d’ells, a l’inici del judici al Suprem, van declarar-se “presos polítics”. Aquestes són algunes de les frases que van pronunciar els presos preventius per l’1 d’octubre. Recupera tot el que van dir:
- Oriol Junqueras: “Entenc que soc en un judici polític”
- Joaquim Forn nega que els Mossos rebessin “ordres polítiques”
- Jordi Turull: “Per fer una cosa que no mereix retret penal, fa un any que estic a la presó”
- Raül Romeva: “Fa un any que estic a la presó i em considero pres polític”
- Josep Rull: “Cap departament no es va gastar ni un euro públic per l’1-O”
- Dolors Bassa, sobre l’1-O: “No va ser mai un acte concloent i menys per a la independència”
- Meritxell Borràs: “No vam comprar les urnes de l’1-O”
- Carles Mundó: “Sé segura una cosa: no es va finançar amb diners públics”
- Santi Vila: “Vaig dimitir frustrat”
- Jordi Sànchez: “No hi pot haver una llei que ofegui la democràcia”
- Jordi Cuixart: “La meva prioritat no és sortir de la presó”
- Carme Forcadell: “Jo no vaig participar ni dirigir cap estratègia”
2. La violència vista per Rajoy i Sáenz de Santamaría
L’expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy va dir en la seva declaració que des del govern “eren plenament conscients que no autoritzaria un referèndum” i va atribuir la violència de l’1 d’octubre a la crida a un “referèndum il·legal” i a decisions preses “trencant la legalitat vigent”. L’exvicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría va assegurar que veu violència en els fets que es van produir a Catalunya entre el 20-S i la declaració d’independència, el 27 d’octubre del 2017. Va qualificar de violenta la concentració al Departament d’Economia per la macrooperació de la Guàrdia Civil. Va afirmar que “en cap cas no ens podíem entendre ni negociar” sobre el referèndum.
3. Colau veu el 20-S com una mobilització “pacífica”
En la seva declaració, l’alcaldessa, Ada Colau, va dir al tribunal: “Si per l’1-O som avui aquí, hauríem de ser-hi milions de persones”. Colau va defensar la mobilització “pacífica” del 20-S i va denunciar “l’excepcionalitat” i “l’alarma social” dels escorcolls. Va dir que va ser “inaudita” i “no va ser de cap institució ni de cap polític”, sinó “de la gent”.
4. El 20-S, “un tumult”, segons la secretària judicial
La secretària judicial, que va demanar al tribunal que no es mostrés la seva imatge, va definir els fets del 20-S de “tumult” i va assegurar en la seva declaració que era “impossible” sortir per la porta del Departament d’Economia. Va dir que no va voler sortir pel passadís perquè “només era per a ella” i no hi havia seguretat per a la comitiva judicial ni per al material comissat.
5. Picabaralla entre Pina i Marchena
L’advocat Jordi Pina i el president del Tribunal Suprem van tenir una petita picabaralla, d’entre diversos estira-i-arronses de les defenses amb el jutge durant tot el judici del procés. Pina va insistir a preguntar al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos sobre si van existir les càrregues policials als punts de votació durant l’1 d’octubre. Manuel Marchena va interrompre Pina per dir-li que la pregunta era impertinent i instar-lo a seguir amb una altra qüestió.
6. Baños i Reguant es neguen a respondre Vox
Antonio Baños i Eulàlia Reguant van ser sancionats per no respondre Vox durant la seva declaració al Tribunal Suprem. Els exdiputats de la CUP van ser protagonistes del moment més polèmic de la primera jornada de declaracions dels testimonis en el judici del procés. El jutge Marchena va dir que, com a testimonis, “no tenen dret a negar-se a respondre les preguntes” de l’acusació que l’ha demanat com a testimoni.
7. Trapero defensa Forn
El major i excap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en la seva declaració va explicitar que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn va fer algunes declaracions abans del referèndum de l’1 d’octubre que van causar “bastant malestar” dins el cos policial perquè “confonia” la gent pel que fa al paper dels Mossos d’Esquadra i “feia la impressió del que no era”. Va afegir que Forn “va donar una imatge que va alimentar alguna cosa que crec que estem pagant i que no s’adequa a la realitat”.
8. Manifestació contra el judici a Madrid
Un mes després de l’inici del judici, milers de persones es van manifestar a Madrid contra el judici de l’1-O. L’ANC i Òmnium van convocar la primera gran protesta de l’independentisme a la capital espanyola. L’organització en va xifrar l’assistència en 120.000 persones, mentre que la Delegació del Govern espanyol va xifrar-la en 18.000 manifestants. El lema de la manifestació va ser “L’autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir”.
9. “Masses i tumults”: l’1-O de policies nacionals i guàrdies civils
Diversos policies nacionals i guàrdies civils van definir la jornada de l’1 d’octubre com a “masses i tumults” de ciutadans al carrer. Un subinspector de la Policia Nacional que va actuar a l’Institut Pau Claris va justificar les puntades de peu per evitar que el colpegessin a ell. Altres membres del cos de la Guàrdia Civil van parlar de “setge”, “terror” i “tumult” en les concentracions del 20 de setembre.
10. Rebuig a la llibertat dels presos per fer campanya
El judici del procés també va coincidir amb dues campanyes electorals. El Suprem va decidir no deixar sortir els presos per fer campanya. Per tant, ni Oriol Junqueras, ni Jordi Turull, ni Josep Rull, ni Jordi Sànchez ni Raül Romeva no van poder participar en els actes habituals de campanya ni de les eleccions generals, ni de les europees ni de les municipals del 2019.
11. Els Mossos neguen ingerències polítiques
Diversos agents dels Mossos d’Esquadra van negar ingerències polítiques per part del conseller Joaquim Forn durant el referèndum de l’1 d’octubre. Un d’ells va titllar de “prepotent” l’actitud de Jordi Sànchez en la concentració del 20-S al Departament d’Economia.
12. Els testimonis dels votants de l’1-O
Durant el judici del procés molts dels testimonis van ser ciutadans que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre. Alguns van ser citats al Tribunal Suprem. La majoria van defensar el pacifisme als col·legis electorals i van atribuir les situacions de violència exclusivament a la policia. Entre els testimonis també hi havia qui va denunciar insults, cops de punt i agafades de testicles per part de la policia. La majoria dels testimonis citats van ser ciutadans ferits a les escoles com la Mediterrània, Pia Sant Antoni, L’Estel i Pau Claris de Barcelona.
13. Els presos electes recullen actes de diputats i senadors
Els presos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva van sortir de la presó per recollir les actes al Congrés i al Senat després de ser elegits com a diputats al Congrés i senadors en les eleccions generals del 28 d’abril. Van ser custodiats per agents de paisà de la Policia Nacional.
14. L’ONU reclama la llibertat de Junqueras, Sànchez i Cuixart
L’ONU considera que la detenció i empresonament de Juqnueras, Sànchez i Cuixart és una vulneració de drets fonamentals. Ho diu en un informe de 20 pàgines del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU, fet públic a finals de maig, en què demana la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras i en el qual carrega durament contra l’Estat espanyol. Considera que és un empresonament “arbitrari” que viola drets fonamentals, entre els quals, la llibertat d’opinió, de reunió o de consciència.
15. Els vídeos arriben al judici
El Tribunal Suprem va visionar els vídeos que havien aportat les parts. Es tracta de la fase documental del judici del procés, en què es van exhibir tant els fragments d’imatges com els documents escrits que durant la fase de testimonis el tribunal va prohibir veure. Es dona la circumstància que els fiscals no van saber ubicar alguns dels vídeos que havien proposat ells mateixos. En els vídeos aportats per les defenses dels acusats es van poder veure diverses crides al civisme i càrregues policials.
