L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa, ha assegurat en el judici del procés que el referèndum “no va ser mai un acte concloent i menys per a la independència”. Ho ha dit durant la seva declaració, aquest dimecres a la tarda, una compareixença en què ha explicat que la votació va ser el consens majoritari a què es va arribar “com a forma de compromís institucional, entre institucions i ciutadania”.

Bassa també ha assegurat que, després que el Tribunal Constitucional suspengués la llei del referèndum, “no vam fer cap acció, ni cap despesa” encaminada a la votació. Preguntada per la fiscalia sobre per què, havent suspès la primera llei, es van tirar endavant les de transitorietat jurídica, ha afirmat que “sempre pensàvem en la idea de negociar i pactar, si s’arriba a un pacte hem de tenir alguna cosa preparada”.

Igual que els altres acusats que ja han declarat, l’exconsellera també ha dit que creu que la seva actuació tenia cabuda dins la llei i que “mai vaig pensar que era un delicte”. “Entenia sempre que estàvem davant d’un conflicte competencial jurídic i que seria transitori”, ha assegurat. En aquest sentit, ha afirmat que admet l’autoritat del Tribunal Constitucional.

L’exconsellera també ha negat la violència, requisit necessari perquè hi hagi delicte de rebel·lió. En concret, sobre el dia del referèndum, ha dit que estava convençuda que no n’hi hauria i que “l’única variable imprevisible” que hi va haver és l’actuació “totalment equívoca” d’alguns agents dels cossos de seguretat espanyols.

Va assumir el control de centres cívics pel volum d’activitats

Com a consellera de Treball, Afers Socials i Família, el seu interrogatori també s’ha centrat en els detalls tècnics de la vaga i aturada de país del 3 d’octubre, i en l’ús de centres cívics per a la votació. Ha dit que en va assumir el control perquè just aquell cap de setmana hi havia moltes activitats previstes per part d’entitats a locals d’arreu del país i alguns directors estaven intranquils.

Bassa ha explicat que és habitual que es facin activitats a centres cívics durant el cap de setmana, però que “mai tant com aquesta vegada” i que per això van prendre una mesura excepcional. Considera que no podien denegar els permisos, però assegura que van informar els organitzadors que a partir de les 6 del matí els locals havien de quedar buits. “Hi havia certa inquietud i activitats que no se solapaven però que eren consecutives”, ha dit.

El de Bassa ha estat un interrogatori llarg, en què ha respost a la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, a més de les defenses, però no a Vox. És la mateixa estratègia que han seguit fins ara Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. Bassa també s’ha adherit a la queixa que han fet la resta de processats que han declarat abans que ella per no poder expressar-se en català i amb un sistema de traducció simultània.