Jordi Turull acusa l’Estat d’incomplir “fins a 25” sentències del Tribunal Constitucional. Ho ha dit en la seva declaració al judici del procés. L’exconseller de la Presidència, que ha respost les preguntes del fiscal Jaime Moreno i l’Advocacia de l’Estat, ha denunciat que al mateix temps que se l’acusa per haver convocat un referèndum que el Congrés dels Diputats va despenalitzar, el Govern espanyol “no ha estat sancionat” per aquest motiu.

En aquesta línia, l’exconseller, en un llarg al·legat polític, ha dit al fiscal que “la llei ha de ser igual per a tothom” i ha denunciat que en el seu cas fa “un any que està a la presó i aquí no passa res”. A més, ha ironitzat: “I després ens diran ‘Si no els perseguim per les seves idees'”.

Nega la malversació i la violència

Pel que fa a la malversació de fons públics, Turull ha negat que es destinés “ni un euro” al referèndum i ha explicat que el web referendum.cat -clausurat per la Guàrdia Civil-  ja existia des del 2006 i que posteriorment es va “actualitzar” i s’hi va afegir algun “enllaç”.

El fiscal també li ha preguntat sobre l’anunci de les vies del tren i Turull ha dit que tampoc no va costar diners perquè va sortir d’un material “creat” per la Generalitat per una campanya anomenada “Civisme” que va quedar deserta. Sobre la despesa en paperetes i material a Unipost, l’exconseller també ha negat fer-hi cap tracte: “No hi ha cap encàrrec ni ningú [de la conselleria de Presidència] hi ha parlat”, ha dit. També ha assegurat que no es van gastar diners públics en les urnes, de fet ha afirmat que “no sé com es van adquirir ni com van arribar a destí”.

Turull també ha negat que el 20 de setembre hi hagués violència a la concentració contra la macrooperació policial al Departament d’Economia. “Per molt que es presenti la societat catalana com a violenta, aquest relat no té cap sentit i no s’aguanta per enlloc, és més, és delirant“, ha dit. L’exconseller de la Presidència també ha negat que incités als ciutadans a ser violents davant la policia espanyola. 

Evita qualificar la DUI de merament formal

En ser preguntat pel fiscal sobre si la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre va ser “merament formal”, l’exconseller ha evitat respondre-hi amb un “sí” ni amb un “no”. Ha dit que “era una declaració política” i que es tracta de “l’expressió d’una voluntat política que encaixa amb el sentir majoritari del poble de Catalunya”.

Turull també ha culpat el Govern espanyol de manca de diàleg: “Com més apel·lacions fèiem al diàleg, més ens enviaven el missatge de denúncies”. En aquest sentit, ha assegurat, que “vam intentar asseure’ns a parlar” i s’ha mostrat disposat a seguir apostant per la via de l’entesa política.

En l’interrogatori, l’exconseller de la Presidència ha retret al representant del ministeri públic que, en les qüestions prèvies, es referís als votants de l’1 d’octubre com a “murs humans que impedien l’actuació policial” i li ha dit que “els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent que està militaritzada i se’ls diu: ‘Aquí, allà’. No, no és això. La gent a Catalunya, sigui independentista o no ho sigui, sigui d’extrema dreta o extrema esquerra, del centre… No: la gent té criteri. Som al segle XXI”.

En començar, Turull també ha criticat que no hi hagi traducció simultània al català per falta d’auriculars. En aquesta línia, ha retret al president de la sala, Manuel Marchena, que “sempre hem de regatejar per expressar-nos en la nostra llengua, que també és oficial”.

En acabar la declaració, Turull ha tornat a seure al banc dels acusats, a diferència de Junqueras que està seguint tot el judici assegut just darrere del seu advocat.

Recusació de Marchena

Al marge del que ha passat a la sala de vistes, el Tribunal Suprem també ha estudiat aquest dimarts un incident de nul·litat contra la decisió de rebutjar la recusació de Manuel Marchena i la resta del tribunal. L’ha presentat la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. El debat l’ha fet la sala del 61, que és la competent per estudiar els casos de recusació.