L’exvicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha explicat en el judici del procés, on ha comparegut com a testimoni, que veu violència en els fets que es van produir a Catalunya entre el 20-S i la declaració d’independència, el 27 d’octubre de 2017. D’una banda, ha qualificat de violenta la concentració al departament d’Economia per la macrooperació de la Guàrdia Civil. En concret, considera violent que “s’impedís”, ha dit, l’entrada dels detinguts i la sortida de la comitiva judicial. Sáenz de Santamaria també ha afirmat que situacions com aquesta es van repetir en diverses actuacions judicials relacionades amb el referèndum, i que alguns alcaldes i regidors van rebre “amenaces i coaccions”.

Pel que fa a l’1 d’octubre, ha insistit en el nombre d’agents de policia ferits, 93 ha dit, que “anaven a complir amb la seva obligació d’acord amb un mandat judicial”. Sáenz de Santamaria també ha defensat que les imatges “no són agradables” però que “si no s’hagués convocat la gent, sino s’hagués cridat a actuar com a muralles, alguna de les imatges no s’hauria produït”. Considera que tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional són “professionals” i que “actuen amb prudència”.

L’exvicepresidenta del Govern espanyol ha parlat d'”agressions”, “muralles humanes” i de “llançaments d’objectes”, però no s’ha referit a l’actuació concreta de la policia, que creu que no s’ha d’anomenar “càrregues”. Sobre els ciutadans ferits en la intervenció, ha explicat que “vaig saber que hi havia dues o quatre persones ingressades”. Quan una de les defenses li ha preguntat si no li constava que hi havia 1.200 ferits, ha matisat que “crec que eren atesos” i ha afegit que “a mi la Generalitat no em va donar aquestes dades, no me’n va donar cap”.

Més enllà del dia 1 d’octubre, l’exnúmero dos de l’executiu espanyol també ha fet referència a la resta de dies que els policies espanyols van passar en territori català. “El que es va viure a Catalunya no era un escarni, era un assetjament violent”, ha dit en referència a la situació que es va produir, per exemple, en alguns hotels, d’on els agents van haver de marxar.

“En cap cas ens podíem entendre ni negociar”

En el terreny polític, Sáenz de Santamaria ha dit que no va parlar de l’1 d’octubre amb cap membre de la Generalitat. Preguntada per les reunions que va mantenir amb l’exvicepresident català, Oriol Junqueras, ha assegurat que li va dir que “sobre el referèndum no tenia res a parlar i que en aquest assumpte no hi havia ni diàleg ni cap capacitat d’entesa”. “En cap cas ens podíem entendre ni negociar”, ha afegit.

L’exvicepresidenta del Govern espanyol ha explicat que van aplicar l’article 155 de la Constitució perquè “enteníem que hi havia una vulneració molt greu de l’ordre constitucional“. Per fer-ho, ha dit, van valorar la defensa de la sobirania i la unitat nacional, el compliment de la llei i fer-ho de manera rigorosa i mantenint “l’acord polític”.

L’exnúmero dos del govern Rajoy ha defensat que l’estat espanyol és una “democràcia consolidada” en què es respecten, ha dit, la llibertat d’expressió i ideològica. En aquest sentit, ha afirmat que “tothom pot tenir les opinions que vulgui i expressar-les, el que no pot és incomplir la llei,  el que no pot és desobeir tribunals i el que no pot és fomentar la violència”. Assegura que van demanar al govern català que “no seguissin per allà”.

Com a testimoni, Sáenz de Santamaria està obligada a contestar totes les parts i a dir la veritat. Ha estat la primera representant del Govern espanyol que ha comparegut a la sala, després que hagin declarat, també com a testimonis, Joan Tardà i Artur Mas. Després d’ella, serà el torn de l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro i a la tarda, l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

Les notícies falses

Al llarg de l’interrogatori, Saénz de Santamaria ha acusat alguns dels dirigents independentistes acusats de difondre notícies falses. Ha dit que van voler “confondre la opinió pública internacional” amb imatges falses del què estava passant a Catalunya. En aquesta línia, ha remarcat que Espanya “és una democràcia” on hi ha “tribunals democràtics” i “la policia que actua complint la llei”, element que, ha dit, “s’ha de tenir en compte”.