El judici del procés s’ha reprès aquest dimecres, 12 de juny, al Tribunal Suprem amb la continuació de la intervenció dels advocats de la defensa, que defensen l’absolució dels acusats.
El lletrat de Bassa nega que hi hagués una rebel·lió a Catalunya
L’advocat de l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa, Mariano Bergés, també ha desmentit la rebel·lió i ha dit que només va ser necessària l’aplicació del 155 per sufocar el suposat alçament. També ha remarcat amb insistència l’absència de violència i ha retret a la fiscalia d’utilitzar un argument artificiós. Ha argumentat que si la violència hagués estat la que afirma la fiscalia, s’haurien d’haver decretat l’estat de setge i haver desplegat l’exèrcit a Catalunya.
Bergés s’ha centrat a negar les acusacions per rebel·lió i sedició i desmuntar els arguments de les acusacions. El lletrat considera que l’únic fet imputable al Govern és la convocatòria del referèndum, però que això no es pot interpretar com una “crida a impedir l’actuació policial”. “La crida a votar va ser una crida per fer-ho de manera pacífica i ordenada”, per tant, ha conclòs, “convocar la gent a un referèndum no és el mateix que llançar la gent contra la policia”, ha insistit.
Finalment ha demanat l’absolució de la seva clienta.
Gené parla de “rebel·lió postmoderna i malversació postmoderna”
L’advocada de Meritxell Borràs, Judit Gené, considera que la visió i el relat que han construït la fiscalia i el conjunt de les acusacions és “esbiaixat”. Segons el seu informe final, la fiscalia busca una condemna de rebel·lió sense ni alçament públic ni violent i també una malversació sense perjudici econòmic, l’advocada ho ha definit amb dos conceptes nous: “malversació postmoderna i rebel·lió postmoderna”.
La defensa de Borràs ha insistit que no hi ha cap prova documental que vinculi el Departament de Governació, que encapçalava la seva clienta, amb les despeses del referèndum. I ha advertit que “jutjar per malversació una conferència perquè no ens agrada el que es diu en aquesta conferència”, o bé “jutjar per malversació el pagament de visitants internacionals perquè les conclusions que fan tampoc no ens agraden pot suposar una ingerència en la separació de poders“.
Per tot plegat, ha finalitzat el seu informe demanat l’absolució de l’exconsellera de Governació.
L’advocada de Borràs carrega contra “l’esbiaix obvi” de les acusacions
L’advocada de Meritxell Borràs, Judit Gené, assegura a l’exconsellera de Governació que la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat busquen una condemna per “malversació postmoderna”, sustentada en la “rebel·lió postmoderna”. Segons el seu informe final, la rebel·lió “sense alçats ni alçament públic i violent” es completa amb una malversació “sense perjudici econòmic, sense importar la data i sense importar el departament”.
Per a la lletrada, la visió esbiaixada de la fiscalia és “òbvia” per sustentar aquests delictes de rebel·lió i sedició. Gené considera que només es fixen en els documents, arguments, testimonis i proves que perjudiquen els acusats. De fet, ha dit que “no ho han analitzat tot”, només es fixen en allò dolent. També ha insistit que no hi ha cap prova documental que sustenti que vinculi el Departament de Governació amb despeses del referèndum. En aquest sentit, ha afirmat que no es pot considerar malversació unes conferències només “perquè no t’agrada el contingut”.
A banda, la lletrada també ha dit que la seva clienta va actuar sempre convençuda que actuava legalment, i ha recordat que va tornar de Bèlgica per declarar a l’Audiència Nacional i sempre ha respost a totes les preguntes.
Arderiu diu que es jutja Carme Forcadell “per qui és”
L’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, considera que s’està jutjant l’expresidenta del Parlament per “ser qui és” i no pels seus actes, i ha tornat a repetir que no entén perquè la resta de la mesa no s’està jutjant al Suprem i, en canvi, a la seva clienta, sí. Per això, ha afirmat que el que s’està jutjant és la seva ideologia. A banda, ha insistit que Forcadell no va intervenir en cap moment en l’acció de govern i que es va limitar a exercir les funcions de presidenta de la cambra.
La lletrada considera que la Mesa del Parlament va actuar correctament, defensant els drets fonamentals dels diputats, i que en tot moment es van acatar les ordres del Tribunal Constitucional. Per això, ha demanat l’absolució de Forcadell i que sigui posada en llibertat mentre espera la sentència.
La defensa de Cuixart reivindica el dret de reunió
L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha estat la primera a presentar l’informe final aquest dimecres, i ha articulat el discurs de la defensa al voltant dels drets fonamentals que recull la Constitució espanyola: el dret de reunió i de manifestació, fent referència a la jurisprudència internacional. La lletrada ha assegurat que s’està criminalitzant aquests drets i que s’està perseguint el president d’Òmnium per haver impulsat una mobilització social que va ser pacífica i no violenta.
L’advocada ha advertit al Tribunal que no pot existir democràcia sense participació ciutadana. També ha insistit que la defensa de la unitat d’Espanya no pot anar en contra dels drets fonamentals. Roig ha criticat al Suprem que els poders de l’Estat vegin com una “amenaça” i no com un dret les protestes i manifestacions ciutadanes.
Per tot plegat, també ha demanat l’absolució de Jordi Cuixart i que es posi fi a la presó preventiva.
L’advocat de Mundó nega la malversació
Josep Riba ha tancat la primera sessió d’intervenció de les defenses assegurant que el seu client, Carles Mundó, va demanar al seu departament que no es gastés ni un euro en el referèndum. L’advocat de l’exconseller de Justícia ha negat qualsevol relació del seu client amb la malversació i ha afegit que les factures proforma d’Unipost, no poden ser considerades com a prova perquè el servei no es va prestar.
Josep Riba també ha assegurat que tots els consellers sabien que els decrets i acords del 6 de setembre del 2017 per tirar endavant el referèndum de l’1-O “no s’executarien” perquè no eren constitucionals.
Jordi Pina: “No són alçaments el que hi va haver”
L’advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez ha dit durant el seu al·legat final que el que hi va haver la tardor del 2017 no va ser una rebel·lió amb alçaments violents, sinó que van ser “protestes i manifestacions”. Pina ha reivindicat que es puguin qüestionar les actuacions judicials.
El lletrat també ha negat amb rotunditat que hi hagués violència, i s’ha preguntat si elements com “escopinades, el llançament d’una tanca o de tres pedres” són prou violents “per aconseguir la separació d’una part del territori”. En aquesta línia, hi ha afegit que els participants en un alçament haurien d’haver tingut actituds hostils i haver pres la iniciativa en les accions en lloc de “quedar-se ressagats”.
Xavier Melero reconeix que Forn va desobeir el TC
L’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha acusat l’Estat de dissenyar un dispositiu policial per a l’1 d’octubre responent a un “propòsit polític”, i els comandaments policials d’haver actuat només amb una “aparença de coordinació” amb la policia catalana. També creu que ha quedat demostrat que la policia catalana no va rebre ordres polítiques del govern català.
Per Melero, el delicte de rebel·lió, tal com està redactat al Codi penal, no es pot imputar als acusats. Per això, ha dit que la fiscalia s’ha vist obligada a “innovar” en la interpretació que n’ha fet per tal d’imputar-lo als acusats. El lletrat ha reconegut que Forn va desobeir un requeriment del Tribunal Constitucional, però que va fer gestos evidents perquè els Mossos poguessin complir el mandat judicial.
Andreu Van den Eynde, el primer
El primer a intervenir ha estat Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. En la seva argumentació, Van den Eynde ha assegurat que amb el judici del procés “el que es persegueix és una ideologia” i ha considerat que en el discurs de la fiscalia “tot és exageració, tot és soroll”.
El lletrat s’ha mostrat molt crític amb el vocabulari que utilitzat per la fiscalia, i també per l’Advocacia de l’Estat i Vox i n’ha posat alguns exemples: “Atrinxerats, barricades, escuts humans, arsenal, devastació”. També ha advertit els membres del tribunal que la sentència resultant del judici “crearà els precedents penals que s’aplicaran en el futur a la dissidència política”, i per això creu que el tribunal té “una gran responsabilitat”.
Un procediment “injust”
El conjunt d’advocats de la defensa està denunciant el que considera vulneració dels drets polítics i de manifestació i qüestiona un procediment que alguns consideren injust des del principi. D’aquesta manera, les defenses intenten contrarestar les tesis acusatòries de la fiscalia -que ha mantingut l’acusació de rebel·lió- i de l’Advocacia de l’Estat i Vox, que tampoc no han modificat les seves posicions inicials. Al contrari que el ministeri públic, l’Advocacia no veu violència en el procés, sinó “ús de la força” i per això justifica la sedició.
Últim torn de paraula dels acusats
Després de la defensa, les intervencions dels acusats posaran aquesta setmana el punt final al judici del procés al Tribunal Suprem. Tindran 15 minuts cadascun per dirigir-se al tribunal i dir l’última paraula. Un cop finalitzi la sessió, els advocats de les defenses tenen previst demanar la llibertat o bé el trasllat cap a Catalunya dels acusats.
Aquest serà el punt final al judici del procés al Tribunal Suprem, que va començar el 12 de febrer i que està previst que aquest dimecres quedi vist per a sentència. La resolució no es coneixerà, previsiblement, fins a la tardor.
