Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, ha declarat que es considera un “pres polític”. Ho ha dit just abans de començar l’interrogatori, moment en què ha assegurat que el judici del procés és un “judici polític” i s’ha queixat al tribunal perquè no hi ha traducció simultània al català.

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, l’expresident de l’ANC ha defensat que les mobilitzacions van ser “pacífiques en l’estricte exercici del dret a la manifestació i a la protesta”. En aquesta línia, ha assegurat que “estic convençut que estic aquí davant d’aquest tribunal per haver estat president de l’Assemblea Nacional Catalana fins el 2017″.

El 20-S a Economia

En un llarg interrogatori del fiscal, Jordi Sànchez ha detallat tots els moviments que va fer durant la concentració del 20 de setembre al departament d’Economia i les trucades telefòniques amb l’exconseller Forn i el major Trapero, que li van demanar que gestionés la mobilització. En aquest sentit, ha negat “rotundament” ser el coordinador de seguretat perquè, diu, només va fer un passadís per facilitar les entrades i les sortides de la conselleria. “Jo ofereixo una col·laboració però no assumeixo cap responsabilitat perquè no tinc l’autoritat ni els coneixements per fer-ho”, ha assegurat l’expresident de l’ANC.

En aquesta línia, també ha rebutjat l’intent d’assalt perquè “no hi va haver cap risc per la integritat física de cap persona ni dany que permeti imaginar en algun moment que s’estigués a punt de produir un assalt al departament”. Sànchez ha afirmat que la concentració es va desenvolupar amb normalitat, igual que l’escorcoll de la comitiva judicial dins la conselleria. A més, diverses vegades ha assegurat que la mobilització era de “protesta, no per impedir” res, en relació a l’escorcoll judicial.

Els vehicles danyats

El fiscal Zaragoza també ha insistit a Jordi Sànchez sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que van aparèixer danyats davant la conselleria. L’expresident de l’ANC els ha atribuït a “alguns manifestants” i ha deixat clar que ja tenia clar qui els havia causat: “No insinuo que els causés la Guàrdia Civil, puc ser independentista però no idiota”, ha dit.

També ha explicat que va ser a la tarda quan un tinent de la Guàrdia Civil li va comunicar que dins els cotxes hi havia “armes llargues“. “Em va generar una tensió com poques vegades he viscut en una mobilització”, ha dit Sànchez, que ha explicat que per això un grup de voluntaris els van envoltar per protegir-los.

Per tot plegat, l’expresident de l’ANC ha denunciat que es vol criminalitzar la mobilització a partir de l’incident dels vehicles. “No és ajustat ni proporcionat creure que una acció concreta per part d’uns individus surti l’excusa per criminalitzar i penalitzar una mobilització”, ha manifestat.

El referèndum de l’1 d’octubre

Sobre la votació, Jordi Sànchez ha replicat al fiscal que ni el ministeri públic ni cap jutjat “mai” no els va prohibir fer “campanya pública” per animar a la participació l’1 d’octubre ni es va prohibir als ciutadans anar a votar. En aquest sentit, l’expresident de l’ANC s’ha preguntat “on està el delicte?”.

El fiscal Zaragoza també li ha preguntat sobre suposats enfrontaments entre policies i ciutadans i Sànchez ha respost que li “consta que en alguns col·legis hi va haver una acció policial desproporcionada” en relació a les càrregues de l’1-O i en aquesta línia, ha retret que la policia espanyola va actuar amb “mitjans antidisturbis com les pilotes de goma” prohibides pel Parlament.

En aquest moment, ha recordat que un ciutadà -Roger Español- va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma a l’escola Ramon LlullSànchez ha insistit que “mai vaig imaginar que hi podia haver una situació de tensió o agressivitat”.

 “No hi ha democràcia sense llei però no hi pot haver una llei que ofegui la democràcia”

Al final de la declaració, que ha estat la més llarga feta fins ara -ha durat unes cinc hores-, ha defensat el dret a l’autodeterminació i ha dit: “No hi ha democràcia sense llei però no hi pot haver una llei que ofegui la democràcia per no permetre que evolucionin uns drets que les institucions han de revisar”. També ha afirmat que la solució a Catalunya no passarà “per la sentència que faci aquest tribunal” i ha criticat la “judicialització” del procés.