El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha declarat en el  judici del procés que la seva prioritat “no és sortir de la presó”. Ho ha dit en resposta al fiscal Jaime Moreno que li ha preguntat per una declaració que va fer davant el jutge Pablo Llarena en la fase d’instrucció.

El president d’Òmnium, que s’enfronta a 17 anys de presó per rebel·lió, ha dit que aquella compareixença “està condicionada a l’impacte emocional” d’estar privat de llibertat i que llavors l’objectiu era sortir de presó al preu que fos”. En aquest sentit, ha assegurat que ara la seva prioritat és “l’absolució” i “resoldre el conflicte polític en Catalunya i Espanya i la recuperació dels drets i llibertats en el conjunt de l’estat espanyol”.

La de Cuixart ha estat la penúltima declaració dels acusats en el judici. S’ha allargat unes quatre hores i mitja i no ha contestat l’Advocacia de l’Estat ni l’acusació popular Vox. Només ha respost la fiscalia i les defenses i des d’un principi s’ha declarat “pres polític”. “Jo soc un pres polític, no un polític pres i, juntament amb Jordi Sànchez, hem entrat a presó per ser activistes socials”, ha dit.

Defensa els drets fonamentals

El president d’Òmnium Cultural ha fet un al·legat en defensa de la desobediència civil i ha defensat els drets fonamentals per rebatre l’acusació de la fiscalia. Ha explicat que davant “el dilema” entre les suspensions TC i l’exercici de drets fonamentals “ningú no ha de tenir cap dubte: Òmnium sempre exercirà drets fonamentals”. Drets com el de manifestació i expressió i, en referència a l’1-O, ha dit que “el dret a votar es guanya votant” i ha assegurat que el referèndum va ser un “exercici de dignitat col·lectiva”.

El 20-S

Sobre la concentració del 20 de setembre davant el Departament d’Economia, Cuixart ha explicat que va ser “espontània” i que més tard l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural la van “assumir”. Ha explicat al fiscal Moreno que el 20-S va ser “un punt d’inflexió” perquè hi va haver “la suspensió de l’autonomia financera” de Catalunya. Però la reacció de la ciutadania, segons Cuixart, “en cap cas no va ser un comportament violent ni tampoc el de l’1-O”.

Pel que fa els vehicles danyats de la Guàrdia Civil, Cuixart ha dit que no en va ser conscient fins a quarts d’una de la matinada. Ha explicat que al matí va veure periodistes que hi havien pujat a sobre i li va semblar un comportament “impropi” del sobiranisme. En aquest sentit, ha lamentat els danys  -que ha qualificat de “menors”- però s’ha preguntat perquè ningú no es va qüestionar que 750 alcaldes estiguessin investigats per la fiscalia.

També s’ha preguntat per què la Guàrdia Civil no va tallar el carrer per fer l’escorcoll i ha negat que la gent actués en violència. També ha vaticinat que si hi tornés a haver un 20-S “passaria el mateix” perquè Catalunya “repudia la violència”.

Violència de l’1-0

Cuixart ha reivindicat l’1 d’octubre com un “exercici de protesta” i ha atribuït a la policia la violència que es va produir durant la jornada en diversos col·legis electorals. A preguntes de la fiscalia, ha explicat que es va fer una crida a acudir a les escoles per visualitzar en l’àmbit internacional el suport social que tenia la votació. Tot i això, ha remarcat que no es va incitar a l’enfrontament amb la policia.

El president d’Òmnium ha qualificat l’ús de la violència per part de la policia de “desproporcionada”. Considera que, sense fer ús de la violència, “haurien pogut aconseguir el mateix objectiu amb una mica de paciència”.

“No passaran”

Cuixart també ha explicat l’ús de l’eslògan “No passaran”, utilitzat en diverses mobilitzacions, i també a l’escrit d’acusació de la fiscalia. “És un eslògan usat en la lluita antifeixista”, que s’ha fet servir “en molts racons del món”, ha relatat. Cuixart ha dit al tribunal que prové d’un poema d’Apel·les Mestres, un text que ha recitat en català i que ha dit que respon a un moment en què “el racisme, la intolerància i la xenofòbia estava arrasant a tot Europa”.

Vox ha arribat tard a l’inici de la vista

Els advocats de l’acusació popular de Vox han arribat tard a la sessió del judici i no han pogut entrar a la sala fins després del primer recés de les 12 h. També ha arribat més tard una de les acusades en llibertat provisional, l’exconsellera Meritxell Borràs. En el seu cas, la seva advocada, Judit Gené, ha al·legat al tribunal “problemes” per arribar a l’hora i també ha entrat a la sala després de la pausa.