Un guàrdia civil el 20-S

“Setge”, “terror” o “tumult” són algunes de les paraules amb què agents de la Guàrdia Civil han descrit les concentracions del 20 de setembre, coincidint amb els punts en què la Guàrdia Civil va actuar en el macrodispositiu contra l’1-O. Aquest dimarts han declarat els quatre primers agents d’un total de 24 guàrdies civils que compareixen aquesta setmana al judici del procés. Tots han demanat protegir la seva imatge i, per tant, només se’n sent la veu.

“Setge” al Departament d’Economia

Els dos primers agents han parlat de la concentració davant el Departament d’Economia. Un d’ells l’ha qualificada de “setge”  perquè els ciutadans cridaven “contra qualsevol persona que entrés o sortís de la conselleria que no fos identificada”, ha dit. En resposta a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha dit que la concentració es va mantenir a distància dels policies i que no els van “obstaculitzar” la sortida. Ara bé, ha remarcat que els ciutadans cridaven “votarem”, “fora les forces d’ocupació”, “feixistes”, “colpistes” o “terroristes”, entre d’altres.

L’altre guàrdia civil, que va intervenir en l’escorcoll i detenció de l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, ha explicat que el seu superior, el coronel Baena, li va comunicar que no traslladés l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, al departament perquè era “impossible” accedir-hi. De fet, hi ha implicat Jordi Sànchez que, segons l’agent, va dir que “no hi deixaria entrar cap vehicle”.

“Terror total” a Exteriors

Un altre dels policies que ha declarat aquest dimarts s’ha centrat en l’escorcoll al Departament d’Exteriors. L’agent ha parlat de “tumult” per descriure els concentrats a la via Laietana, que ha xifrat entre 200 i 300. Diu que va témer un “assalt” a la seu de la conselleria i ha relatat “llançaments d’ampolles”, “ràbia descontrolada”, insults i amenaces, en la que ha descrit com una “actitud cada cop més crispada”.

L’agent s’ha referit al moment en què van treure Xavier Puig detingut com un moment de “terror total” i ha criticat l’actitud dels Mossos d’Esquadra, a qui acusa de no haver fet res. Aquest guàrdia civil ha afirmat que, en 25 anys de trajectòria professional, no s’havia trobat mai en una situació semblant. Per això, l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, li ha preguntat si va haver de fer ús de la força o de l’arma reglamentària. La resposta ha estat que “no” en tots dos casos.

Agressions a agents en centres de votació de l’1-O

El darrer guàrdia civil a comparèixer aquest dimarts és un comandament que va fer l’atestat de 19 centres de votació de zones rurals de Barcelona l’1 d’octubre. L’agent ha relatat agressions a policies, cops al cap, llançaments de cadires i també ús de “productes lliscants”, en referència a l’ús del Fairy de què va parlar Enric Millo. Es tracta del primer comandament de la Guàrdia Civil que parla dels fets de l’1-O, tot i que no va estar en cap dels centres de votació.

Per aquest guàrdia civil, l’actuació policial va ser “proporcionada”. Segons ha dit, en els 19 centres de què va fer l’atestat, un total de 30 agents del cos van necessitar atenció mèdica. En canvi, ha dit que desconeix si hi havia votants ferits i que tampoc no li consta si hi ha agents investigats a Catalunya per “ús desproporcionat de la força”.

El guàrdia civil també ha criticat l’actitud dels Mossos d’Esquadra, que diu que hi tenien una “presència mínima”. Els ha acusat de “passivitat” i de “falta de col·laboració”, i fins i tot ha dit que en alguns casos van “increpar” els agents del cos espanyol.

Apunten a l’exsecretari de Difusió

Un dels agents de la Guàrdia Civil ha identificat l’exsecretari de Difusió Antoni Molons com la persona que va encarregar la contractació de cartells del referèndum a través del dissenyador Enric Vidal. Segons aquest agent, Molons pot ser el “Toni” de qui diversos acusats van dir que havien rebut l’encàrrec. En concret, els cartells a què ha fet referència són els que es van decomissar a diverses impremtes i empreses de paqueteria.

Observadors internacionals, a càrrec del Diplocat

El mateix agent de la Guàrdia Civil també ha afirmat que es van pagar observadors internacionals. En concret, ha afirmat que es van abonar vols i hotels a un grup de persones que van ser a Barcelona entre el 28 de setembre i el 3 d’octubre. Tot i això, ha dit que no tenen la “certesa del còmput total”. “Hi ha correus que demostren, sense cap dubte, que van exercir tasques d’observació”, ha assegurat.

L’exnúmero dos de Montoro evita dir si es van gastar diners públics

Abans dels guàrdies civils, ha declarat l’exnúmero dos del ministre Hisenda Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, que ha evitat dir en tot moment si la Generalitat va gastar diners públics per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre. En aquesta línia, ha explicat la intervenció dels comptes i ha dit que la contractació “irregular” que pogués fer el govern per pagar l’1-O quedava “al marge” del control dels comptes. Ha remarcat, però, quan van tenir dubtes de la informació que remetia la Generalitat ho van posar en coneixement de la Fiscalia General de l’Estat.

Aquest dimarts, també estava prevista la declaració de David Badal, tècnic de la Direcció de Serveis del Departament de Treball. El president del tribunal, Manuel Marchena, però, l’ha ajornada a un altre dia.