“La desobediència civil té l’objectiu de cridar l’atenció i sol·licitar a un govern que canviï una llei o una determinada política”. Aquesta és la definició que el catedràtic de filosofia del dret de la UPF Jorge Malem fa de la desobediència civil no-violenta. Per això, diu Malem, “perquè el canvi es produeixi, l’Estat ha d’acceptar que hi ha una situació injusta”, i en funció d’aquest aspecte “la desobediència civil tindrà una eficàcia limitada segons la decència del govern a què s’apel·la, i si el govern és indecent, no tindrà eficàcia”.

Desobediència directa o indirecta?

Segons Jorge Malem, la desobediència civil que han plantejat les entitats independentistes com a resposta a la sentència del judici del procés hauria de ser una desobediència civil indirecta, és a dir, la vulneració d’una llei per protestar contra una altra llei que es considera injusta. En el cas català, considera Malem, el rebuig a la sentència del procés no pot reclamar la invalidesa de la sentència i “hauria de ser per reclamar un indult o una llei d’amnistia”.

El catedràtic de filosofia del dret adverteix que desobeir una llei “comportarà sancions o fins i tot penes de presó per a qui ho fa, en funció de la llei que es vulneri”. Malem recorda que la desobediència civil s’exerceix “d’una forma oberta, pacífica, no-violenta i voluntària”, i per tant “qui viola la llei està acceptant el càstig que comporta”.

“No-violenta” per definició

Jorge Malem ressalta que la desobediència civil és pacífica per definició, i en cap cas fa ús de la violència. “No hi ha d’haver un ús de la força, ni tan sols una amenaça d’utilitzar-la”. Per això considera que aquesta forma de protesta “té objectius clarament reformistes, no revolucionaris, i, per tant, té un objectiu transformador limitat”. Malem assegura que la finalitat de la protesta desobedient és la de “convèncer l’altre, no pas imposar”.

El catedràtic de filosofia del dret sentencia que la desobediència civil “s’ha d’utilitzar sempre com un últim recurs, de manera excepcional”, i per això només tindrà tota la legitimitat “quan s’han tancat totes les altres vies de participació política que estableix la democràcia”.