L’exconsellera de Governació Meritxell Borràs ha explicat davant el Tribunal Suprem en el judici del procés que el seu departament no va comprar les urnes per al referèndum de l’1 d’octubre. Com a resposta al fiscal Jaime Moreno, ha defensat que només existia un “acord marc” per estar preparats i comprar el material necessari si hi havia eleccions al Parlament.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
D’aquesta manera, Borràs ha rebutjat l’acusació de malversació de fons públics, per la qual la fiscalia li demana set anys de presó, juntament amb un suposat delicte de desobediència.
Sobre el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre que va signar tot el govern Puigdemont el 6 de setembre del 2017, ha explicat que “era una imatge de compromís del govern i no la voluntat de gastar diner públic”. En aquesta línia, ha insistit que “no hi va haver cap despesa pel referèndum”.
L’exconsellera ha afirmat que ella va firmar el decret, malgrat que signar-lo “no era necessari”, i ha assegurat que va ser un “un gest simbòlic”.
“Disjunció” entre el Parlament i el TC
El fiscal ha insistit a provar el suposat delicte de desobediència al Tribunal Constitucional i Borràs ha explicat que “podia imaginar que la llei [del referèndum] podria ser suspesa”. Ha dit, però, que es va trobar en una “disjunció” entre el mandat de la majoria absoluta del Parlament, centenars d’ajuntaments i manifestacions pacífiques amb un “posicionament polític molt clar” i el TC. Sobre el tribunal ha matisat que “en els últims anys s’havia polititzat” tot i que “no hi vull treure valor”.
Pel que fa a la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre, Borràs ha defensat que va ser una “expressió política, sense conseqüències jurídiques”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici als presos polítics” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-presos-politics/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”][/vc_column][/vc_row]
Borràs ha declarat després de Rull i Bassa i ha estat la primera exconsellera en llibertat provisional que ha comparegut com a acusada. Ha contestat la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i les defenses. Després d’ella, ho ha fet Carles Mundó, que va sortir de la presó el 7 de desembre del 2017 igual que Borràs.
