Carme Forcadell ha assegurat en la seva declaració al judici del procés que “no vaig participar ni dirigir cap estratègia, em vaig limitar a complir el meu càrrec com a presidenta del Parlament”. Ho ha dit en resposta a una pregunta de la fiscalia, que també li ha demanat si tenia formació jurídica per a ocupar aquesta posició. “Crec que no és necessari ser jurista per ser presidenta del Parlament”, ha dit.

L’expresidenta de la cambra catalana també ha explicat que les seves funcions l’obligaven a inadmetre tràmits “si no es presenten en forma i en temps correcte”, però ha remarcat que “no és potestat de la Mesa entrar en el fons” ni tampoc “valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries”. Forcadell ha dit que hi havia jurisprudència en aquest sentit, tot i que ha admès que el mateix Tribunal Constitucional (TC) la va canviar, “no sé si per raons polítiques o si perquè hi ha hagut un canvi en los membres”. “També considero que en els últims anys hi ha hagut una politització del Tribunal Constitucional“, ha afirmat.

“El Tribunal Constitucional ens demanava una cosa que és impossible”

Forcadell considera que el TC “ens demanava una cosa que és impossible” i que, al seu parar, convertia la Mesa en un òrgan “censor”. En aquest sentit, ha afirmat “la paraula al Parlament ha de ser lliure” i que “s’ha de poder parlar absolutament de tot”. Tot i això, ha dit que respecta l’autoritat de l’alt tribunal i que “en cap moment cap membre de la Mesa tenia en la seva voluntat desoir els mandats del Tribunal Constitucional”.

L’expresidenta del Parlament considera que “vaig complir amb els deures”, però ha remarcat que “teníem també l’obligació de defensar la inviolabilitat parlamentària, la llibertat d’expressió, el dret d’iniciativa dels diputats i la sobirania del Parlament”. De fet, al llarg de la seva declaració, ha apel·lat en diverses ocasions a aquests drets, i en especial a la inviolabilitat parlamentària.

Un interrogatori centrat en la desobediència

Per Forcadell, tant la declaració d’independència com la proclamació de la república van ser “resolucions polítiques” que la Mesa va admetre a tràmit “com totes”. Va ser precisament per donar-li transcendència política, ha explicat, que va llegir la declaració.

Tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han centrat les seves preguntes en la desobediència i, per tant, en la seva activitat com a presidenta del Parlament, més que no pas en la rebel·lió. Tot i això, també hi ha hagut preguntes relacionades amb la suposada violència. Forcadell ha dit que “tots els antecedents que teníem” indicaven que no hi hauria violència, i en aquest sentit ha apel·lat al 9-N, que ha dit que també estava prohibit pel Constitucional, i a les manifestacions prèvies de la societat civil, que “havien estat absolutament pacífiques”. L’expresidenta del Parlament ha negat que fes cap crida a l’enfrontament i ha assegurat que “renunciaria a les meves conviccions si això comportés un bri de violència”.

Qüestiona la competència del tribunal

Forcadell ha reivindicat que els tràmits parlamentaris en què ella va participar “han sigut exactament iguals que els que han fet els meus companys de Mesa, exactament, hem fet el mateix”. Per aquest motiu, ha dit que “no entenc com jo estic sent jutjada per aquest tribunal”, mentre que, en canvi, la resta de membres de la Mesa seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Coincidint amb la declaració, la seva advocada, Olga Arderiu, ha anunciat que han presentat una demanda contra la presó preventiva al Tribunal Europeu de Drets Humans. L’expresidenta del Parlament ha estat l’última acusada a comparèixer en el judici del procés i ha respost tant a la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat com a les defenses, després que aquest mateix dimarts al matí comparegués el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart