Barcelona desapareguda

Barcelona és una ciutat viva, en constant transformació. La seva fesomia canvia a gran velocitat i cada dia apareixen nous locals i espais públics i en desapareixen d’altres. Però malgrat aquesta renovació, tan despiatada com inevitable, hi ha llocs que romanen a la memòria col·lectiva inclús anys després del seu tancament. Cada generació manté al record espais emblemàtics que van marcar les seves vides i que van ajudar a fer de Barcelona allò que és i allò que ha estat. Són espais que evoquen la nostàlgia d’un temps passat, gairebé sempre millor gràcies als mecanismes adaptatius del cervell humà. És la Barcelona nostàlgica i desapareguda.

‘Va passar aquí’ ofereix un mapa interactiu amb vídeos amb alguns dels llocs desapareguts més emblemàtics de Barcelona al segle XX.

Del Saturno Park a La Casita Blanca

SAturno Park

Barraques del “pasen y vean”. En aquestes barraques de fira, els barcelonins frisaven per contemplar éssers diferents, fantàstics i, de vegades, monstruosos.

Els orígens de l’estadi de Sarrià, el camp de l’Espanyol. La taverna de Can Ràbia es va convertir en un lloc molt popular a la ciutat i va donar nom al solar on es va construir l’estadi del club blanc-i-blau.

  • Any de tancament: 1997
  • Barri: Sarrià
  • Adreça: Passatge de Ricard Zamora
  • Vídeo: Can Ràbia

Camp del Barça del carrer de París (abans, carrer de la Indústria). Aquest va ser l’estadi que va donar el sobrenom de culers als seguidors del Barça. Però abans, el club havia jugat en altres camps.

  • Any de tancament: 1922
  • Barri: Antiga Esquerra de l’Eixample
  • Adreça: carrer de Londres, 64
  • Vídeo: Els camps del Barça

Saturno Park. Un parc d’atraccions a la Ciutadella amb muntanya russa i tobogan d’aigua.

  • Any de tancament: 1926
  • Barri: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • Adreça: Parc de la Ciutadella
  • Vídeo: El Saturno Park

Teatre circ Olímpia. El teatre circ més gran que ha tingut mai la ciutat. S’hi veien les representacions més espectaculars que es pugui imaginar: òpera, sarsuela, revista, circ i espectacles aquàtics.

Piscinas & Sports. Va ser durant anys l’epai d’esbarjo de la part alta de la ciutat. Tenia una piscina, gimnàs, pistes de patinatge, tenis, camp de golf, beisbol i una sala de ball. Durant el franquisme es coneixia com Piscinas y Deportes

El “rompeolas”. Al port de Barcelona hi va haver, durant gairebé 100 anys, el “rompeolas”, un espai d’oci molt preuat pels ciutadans. Amb un quilòmetre i mig de longitud, es va convertir durant anys en el passeig marítim més popular de la ciutat.

Parc d’atraccions de Montjuïc. Va ser un temple d’oci per a les famílies barcelonines la segona meitat dels segle XX.

Atraccions Caspolino. Tenia el primer auto de xocs que es va obrir a l’estat espanyol.

Canòdrom de Meridiana. Les curses de llebrers i les apostes eren la distracció i el batec de tot un barri. Va ser l’últim canòdrom d’Espanya.

  • Any de tancament: 2006
  • Barri: El Congrés i els Indians
  • Adreça: carrer de Concepció Arenal, 165
  • Vídeo: El canòdrom

La Casita Blanca. Va amagar amors furtius i sexe desenfrenat durant més d’un segle.

Vídeo Instan. Va ser el primer videoclub del país. Va fer possible gaudir del cine al sofà de casa. Amb el temps, es va convertir en un temple per als cinèfils.

  • Any de tancament: 2018 (etapa del carrer d’Enric Granados)
  • Barri: Antiga Esquerra de l’Eixample
  • Adreça: carrer d’Enric Granados, 30
  • Vídeo: Un temple per als cinèfils

Locals de festa mítics

Bocaccio

Bocaccio. Aquesta sala de festes va ser el temple de la Gauche Divine.

  • Any de tancament: 1985
  • Barri: Sant Gervasi – la Bonanova
  • Adreça: carrer de Muntaner, 505
  • Vídeo: Bocaccio

Tuset Street. El carrer de Tuset es va convertir en el centre de la modernitat de barcelona de la mà de la Gauche Divine.

Zeleste. Va ser el local dinamitzador de la música local dels 70. D’allà va sortir el que s’ha anomenat Rock Laietà.

USO. Era el lloc de trobada dels mariners de la VI flota nord-americana a Barcelona. Un atemptat en aquest local va ser la fi de la seva presència a la ciutat.

Studio 54. Va ser la primera macrodiscoteca de Barcelona, inspirada en la llegendària discoteca de Nova York.

  • Any de tancament: 1994
  • Barri: Poble-sec
  • Adreça: avinguda del Paral·lel, 62
  • Vídeo: Studio 54

El Daniel’s. Va ser el primer bar discoteca per a persones lesbianes de Barcelona i un dels primers de l’estat espanyol.

Up&Down. El luxe i el glamur de les nits barcelonines van trobar l’escenari ideal a la pista de ball d’aquesta discoteca.

La Paloma. Els boleros, la rumba, el txa-txa-txa i la música disco van animar les nits de La Paloma durant més d’un segle.

La Villa Rosa. A principis del segle XX el Raval amagava el local de flamenc més important del moment.

La Parrilla del Ritz. Va ser un dels salons de ball més exclusius de la Barcelona de mitjans del segle XX

QUIZ | Endevina el nom de discoteques i locals mítics de Barcelona

Restaurants històrics de Barcelona

Berenadors de Les Planes. L’arribada del tren a les Planes va convertir una zona de boscos en el centre d’esbarjo preferit dels barcelonins

  • Any de tancament: parcialment, anys 60-70
  • Barri: Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes
  • Adreça: estació de Les Planes
  • Vídeo: Els berenadors de Les Planes

El Gran Dragón. Va ser el primer restaurant xinès de Barcelona. El propietari va ajudar els seus compatriotes a obrir-ne d’altres.

Xiringuitos de la Barceloneta. Durant dècades, el barri de la Barceloneta estava ple de berenadors, més coneguts com a xiringuitos o ”merenderos”.

Pokin’s. Va ser el primer restaurant de menjar americà de Barcelona. Es va convertir en un punt de trobada dels joves de la ciutat.

Flash Flash. La primera truiteria de la ciutat. Oberta a principis dels 70, el seu disseny trencador va causar un fort impacte.

Les botigues que van marcar època

Magatzems El Siglo. Van ser els primers grans magatzems de Barcelona. Van desaparèixer a causa d’un gran incendi.

L’Avinguda de la Llum. Va ser una galeria comercial subterrània que es va convertir en l’orgull de la ciutat.

Taxidermista de la plaça Reial. El Museu Pedagògic de Ciències Naturals, conegut popularment com el Museu de les Bèsties, era una botiga museu on es dissecaven animals de diferents procedències.