A l’Olimpia, el teatre circ més gran que ha tingut mai la ciutat, s’hi veien les representacions més espectaculars que es pugui imaginar.

A la cantonada de la ronda de Sant Pau amb el carrer d’Aldana i hi havia el Teatre Circ Olimpia, el teatre més gran de Barcelona. Amb capacitat per sis-mil espectadors, era conegut com el Liceu del Paral·lel.

L’Olimpia es va inaugurar el 4 de desembre de 1924. Era enorme. Va acollir els grans espectacles que havien de ser el reclam escènic pels espectadors que venien a l’exposició universal de la ciutat el 1929.

L’any 1928, s’hi va fer l’espectacle més gran que s’havia vist a a Barcelona, anomenat “Kosmópolis”. Era una gran revista amb música de molts compositors, però sobretot del gran Clarà i de l’empresari Sugranyes. “Kosmópolis” s’anunciava amb uns reclams publicitaris propis del món taurí: “150 ballarines 150”, i realment n’hi havia més de 150. També hi havia una orquestra de 40 músics. La gran pista de circ s’inundava amb 300.000 litres d’aigua i s’hi feien els espectacles de ballets aquàtics i subaquàtics que el cinema americà havia posat de moda.

A l’Olimpia també s’hi feien grans representacions d’òpera: els grans noms de la lírica dels anys 20 i 30 van passar per aquí, per això era conegut com “El Liceu del Paral·lel” o “El Liceu popular”. Aquí, per primera vegada, una soprano japonesa va interpretar la “Madama Butterfly”.

Inicialment, l’Olimpia havia estat pensat com un circ. Per això tenia una gran pista circular central i un escenari al darrera. Hi havia grans espectacles eqüestres i espectaculars números amb animals. Va ser el segon teatre d’Europa a tenir un escenari giratori, el revolucionari invent que Max Reinhardt havia ideat pel seu teatre a Berlín. Els barcelonins s’acostaven al teatre a veure descarregar les escenografies amb l’expectativa de veure com es mouria sola. Era una època de fascinació per les avantguardes tècniques i estètiques.

A partir de l’any 1940, el franquisme va obligar a castellanitzar els noms dels locals. El Moulin Rouge es va passar a dir El Molino; Bataclan es va convertir en Rataplán; i l’Olympia, amb i grega, es va dir Olimpia, amb i llatina.

L’any 1947, la Barcelona franquista necessitava matèria primera i l’Olimpia es va desballestar per aprofitar el ferro de la seva estructura. Al seu lloc s’hi va construir un enorme bloc de pisos.