A l’Olimpia, el teatre circ més gran que ha tingut mai Barcelona, s’hi veien les representacions més espectaculars que es pugui imaginar. A la cantonada de la ronda de Sant Pau amb el carrer d’Aldana hi havia el Teatre Circ Olimpia. Amb capacitat per 6000 espectadors, era conegut com el Liceu del Paral·lel. Ho explicava Xavier Albertí, exdirector del TNC, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.
El teatre més gran de Barcelona
L’Olimpia es va inaugurar el 4 de desembre de 1924. Era enorme. Va acollir els grans espectacles que havien de ser el reclam escènic pels espectadors que venien a l’exposició universal de la ciutat el 1929.
L’any 1928, s’hi va fer l’espectacle més gran que s’havia vist a a Barcelona, anomenat “Kosmópolis”. Era una gran revista amb música de molts compositors, però sobretot del gran Clarà i de l’empresari Sugranyes. “Kosmópolis” s’anunciava amb uns reclams publicitaris propis del món taurí: “150 ballarines 150”, i realment n’hi havia més de 150. També hi havia una orquestra de 40 músics. La gran pista de circ s’inundava amb 300.000 litres d’aigua i s’hi feien els espectacles de ballets aquàtics que el cinema de Hollywood havia posat de moda.
El Liceu del Paral·lel
A l’Olimpia també s’hi feien grans representacions d’òpera: els grans noms de la lírica dels anys 20 i 30 van passar per aquí, per això era conegut com “El Liceu del Paral·lel” o “El Liceu popular”. Aquí, per primera vegada, una soprano japonesa va interpretar la “Madama Butterfly”.
Inicialment, l’Olimpia havia estat pensat com un circ. Per això tenia una gran pista circular central i un escenari al darrera. Hi havia grans espectacles eqüestres i espectaculars números amb animals. Va ser el segon teatre d’Europa a tenir un escenari giratori, el revolucionari invent que Max Reinhardt havia ideat pel seu teatre a Berlín. Els barcelonins s’acostaven al teatre a veure descarregar les escenografies amb l’expectativa de veure com es mouria sola. Era una època de fascinació per les avantguardes tècniques i estètiques.
Desaparició
A partir de l’any 1940, el franquisme va obligar a castellanitzar els noms dels locals. El Moulin Rouge es va passar a dir El Molino; Bataclan es va convertir en Rataplán; i l’Olympia, amb i grega, es va dir Olimpia, amb i llatina.
L’any 1947, la Barcelona franquista necessitava matèria primera i l’Olimpia es va desballestar per aprofitar el ferro de la seva estructura. Al seu lloc s’hi va construir un enorme bloc de pisos.
