Piscinas y Deportes, situats en l’ïlla que forma els carrers de Ganduxer, Borí i Fontestà, Doctor Fleming  i l’avinguda Diagonal, van ser durant anys l’epai d’esbarjo de la part alta de la ciutat.

Història dels terrenys de Can Ràbia

A principis del segle XX, aquest espai rebia el nom de Can Ràbia perquè estava a prop d’una taverna situada a la carretera de Sarrià. Al 1911 el Reial Club de Polo va comprar els terrenys, però al 1932 les instal·lacions se li van fer petites i va marxar a la seu actual de la Diagonal. Dos anys més tard, van inaugurar en aquest espai el canòdrom Kennel Club de Barcelona.

El canòdrom de la Meridiana, l’últim canòdrom d’Espanya

El 24 de juliol de 1935, i seguint la moda de posar anglicismes, es va inaugurar l’espai lúdic i esportiu  Piscinas&Sports, situat al carrer del Doctor Fleming. Disposava de la piscina anomenada de la Mercè, la més gran del món, segons consta com a reclam en la publicitat de l’època. Tenia un pont de ciment , tres trampolins i una escola de natació. A banda de la piscina hi havia un gimnàs, una pista de patinatge, pistes de tenis, un camp de golf, un de bèisbol i una sala de ball i concerts, amb un servei de bar restaurant que gestionava l’Hotel Ritz.

Barcelona també juga a beisbol

Espanyolitzat després de la guerra

Durant els anys de la Guerra Civil va esdevenir un centre de reclutament de joves republicans. I, un cop acabada, la dictadura franquista va recuperar la seva funció com a centre privat de pràctica esportiva amb el nom espanyolitzat de Piscinas y Deportes.

Als anys 60, aquest centre va assolir una gran popularitat perquè es feien espectacles i concerts, amb figures rellevants de l’època com Antonio Machín, Dúo Dinámico i Los Mustang. El complex va tancar les portes en 1986, però la seva resurrecció, com a centre lúdic, va arribar el 1999. En els seus espais es va construir un parc públic, amb el nom de Piscines i Esports, aparcaments, gimnàs DIR  i solàrium, restaurant i un multicine. De les velles instal·lacions només se’n conserva la masia de Can Balasch.

Ho va explicar Roser Messa, historiadora i autora de ‘Anecdotario de Barcelona’ en aquest capítol del ‘Va passar aquí ‘.