Quan en un videoclip de 1984, Loquillo es passejava per l’Avinguda de la Llum, flanquejat per una successió de columnes molt robustes i avui encara visibles, faltaven poc més de cinc anys perquè tanqués definitivament el primer espai comercial soterrat de Barcelona. Tot el glamur que havia tingut durant tres dècades es va esfumar, curiosament, amb els nous corrents de llibertat que bufaven, i coincidint amb una certa relaxació policial a l’hora d’aplicar la “ley de vagos y maleantes”. Loquillo cantava que aquest carrer subterrani era un bon lloc on acabar una borratxera; de fet, s’havia convertit en un indret on resultava fàcil caure en la temptació de la carn aliena. Hi contribuïa el cinema Avenida de la Luz, una sala que s’havia estrenat el 1943 amb ‘Los tres cerditos’, de Disney, i que, mig segle més tard, es va acomiadar amb la projecció ‘El placer entre las nalgas’, un film pornogràfic.

“Jo hi havia anat molts cops”, recorda en Nico, treballador dels Ferrocarrils de la Generalitat. “Quan hi feien bons westerns i pel·lícules decents”, puntualitza. Ara, d’aquell cinema, el precursor de l’imperi Balaña, només en queda el refrigerador Carrier, un tros de tela i restes minúscules de la moqueta que cobria el terra. L’espai està en desús, com també la cambra annexa, on s’ubicava el saló de jocs, i que conserva el cartell a l’entrada. Són, aquests dos, els únics vestigis ocults d’unes galeries que van sobreviure a la dictadura franquista, però que s’havien apagat molt abans, quan el luxe va donar pas al pecat, i la llum va deixar de penetrar-hi.