A mitjans dels anys 60, el carrer de Tuset es va convertir en el símbol d’una Barcelona moderna i sofisticada, que apostava pel disseny en cadascun dels seus comerços.

Publicistes i prêt-à-porter

Entre el 1966 i el 1972, el carrer de Tuset va ser un nucli de concentració de modernitat i va ser conegut com Tuset Street. En aquest carrer tan curt, es van concentrar diverses agències de publicitat, una forma de negoci molt nova en aquell moment. Alhora, van aparèixer un seguit de comerços d’un estil que encara no s’havia vist a Barcelona.

El primer comerç emblemàtic del carrer va ser Renoma, la sucursal d’una botiga de prêt-à-porter parisenca que va obrir el 1966 i va triomfar amb el seu disseny i les seves desfilades de moda. El local va ser decorat per Joaquín Gallardo, que va fer una proposta molt allunyada del que es portava a Barcelona.

El Carnaby Street barceloní

L’aparició d’aquests negocis nous va coincidir amb un esclat de l’onada de la nova joventut, per exemple, a Anglaterra, on hi havia el famós Carnaby Street. El carrer de Tuset era una picada ucada d’ull a aquest mític carrer londinenc, ja que se li volia assemblar per constituir-se en un eix comercial nou per una Barcelona nova. Per potenciar aquesta idea i promocionar el nou eix comercial, es va crear el lema de “Tuset Street”, obra del fotògraf Oriol Maspons, i es va fer una samarreta en què apareix un mapa del carrer amb els primers comerços que s’hi van establir. La samarreta és del dissenyador Alexandre Cirici Pellicer.

La Cova del Drac estava al número 30. Allà es feia música en directe i en català, però a més, el local tenia la discogràfica Concèntric. Aquesta discogràfica va promocionar la música pop en català, que va tenir menys recorregut que la Nova Cançó. Un dels DJ del local, en Joan Agulló, va portar música de Suïssa i a les sessions de la tarda, de set a nou, s’hi ajuntava molta gent a ballar a la part de baix de l’antiga Cova del Drac.

El local que avui ocupa una creperia el va regentar en aquella època, l’empresari i promotor culturalOriol Regàs, impulsor de la Gauche Divine i de locals mítics com el Bocaccio. La Cova del Drac es va convertir en un punt de trobada de l’Escola de Barcelona, l’Escola de cinema de la qual formaven part Pere Portabella, Ricardo Bofill, Joaquim Jordà o Jacinto Esteva, entre d’altres. Aquest va ser l’escenari d’algunes de les escenes de la pel·lícula protagonitzada per Sara Montiel, ‘Tuset Street’, dirigida per Luís Marquina el 1968. Aquesta pel·lícula va fer conegut el fenomen del carrer de Tuset a escala nacional.

Val a dir que aquest esclat de vida al carrer de Tuset va ser protagonitzat per unes classes socials que es podien permetre un estil de vida més enllà de la feina, al contrari que les classes treballadores.

L’èxit del carrer de Tuset va propiciar l’aparició de ‘Tele/Estel’, un setmanari que es feia ressò de tot el que passava al carrer i en el qual escrivia el periodista Àngel Casas.

Quan el prêt-à-porter va agafar més embranzida, les botigues que s’hi dedicaven es van traslladar a l’avinguda de Pau Casals i l’eix comercial especialitzat de Tuset es va anar desdibuixant. Cap als anys 80 hi va haver un intent de fer el carrer per a vianants, però molts veïns van recollir firmes per evitar-ho. Potser això va acabar d’enfonsar la idea del carrer com un eix comercial.