El 26 de desembre de 1987, va tenir lloc a la plaça del Duc de Medinaceli un atemptat que va posar fi a la llarga relació dels mariners de la sisena flota nord-americana amb Barcelona.

Aquell dia, una fracció escindida de Terra Lliure va llançar dues bombes de mà en un local freqüentat pels soldats americans. Va morir Ronald Strong, un ‘marine’ de 22 anys, i cinc més van resultar ferits. El motiu de l’atemptat hauria estat el rebuig que causava a una part de la societat catalana la presència habitual de l’exèrcit dels EEUU a Barcelona des del 1952. L’Exèrcit Roig Català d’Alliberament va reivindicar l’atemptat, però curiosament no es va obrir sumari ni hi va haver detencions.

El local es deia USO

Els soldats americans eren habituals d’un local que es deia USO, situat al número 2 de la plaça del Duc de Medinaceli. Solien anar a canviar moneda, rebre cartes de la família, informar-se d’on veure pel·lícules en anglès i altres espectacles, i per trobar dones amb les quals alternar. Cal pensar que a cada vaixell hi podien arribar entre 4000 i 6000 mariners que feia dies que no havien tocat terra. Quan baixaven a port gastaven molts diners en pocs dies. La prostitució, doncs, era un negoci lucratiu i a l’alça a la ciutat.

Barcelona, durant aquells anys del franquisme, era un port d’un país amic pels EEUU, per tant, un refugi segur on s’aprovisionaven de tot el què els calia. Els mariners americans gaudien de certa impunitat i van ser una font de problemes per les baralles que causaven, algunes amb ganivetades. Però la relació entre els marines i la població local va canviar amb el pas del temps. Amb l’arribada de la democràcia, als soldats de la VI flota se’ls va acabar la disbauxa dels anys del franquisme. La policia havia de fer la seva feina i ja no podia tolerar les actituds del passat.

L’atemptat va acabar amb la presència de militars dels EEUU a Barcelona. Van ser els propis americans els que van decidir deixar la ciutat davant el nou clima d’hostilitat. D’alguna manera, l’atemptat va facilitar la feina diplomàtica de les autoritats, que havien de fer entendre els americans que les regles de joc havien canviat i que les seves disbauxes ja no eren benvingudes.