A l’antiga carretera de Sarrià hi havia la taverna Can Ràbia. Va ser tan popular que va donar nom al barri i a l’estadi del RCD Espanyol.
Una taverna de camí a Barcelona
La taverna de Can Ràbia va obrir a finals del segle XIX i era a l’actual cruïlla de l’avinguda de Sarrià amb el carrer de Can Ràbia. Era parada i fonda de tots els viatgers que anaven de Sarrià a Barcelona.
Abans de la formació del barri de Can Ràbia, aquells terrenys eren una zona agrícola. Hi havia dues masies: Can Negre, la més antiga, i Can Poc Oli. Estaven a la frontera dels futurs barris de Les Corts i Sarrià.
L’actual avinguda de Sarrià era aleshores l’antiga carretera de Sarrià, creada al 1850 per unir aquesta població amb la plaça de Catalunya de Barcelona. A partir de 1879, el tramvia va unir les dues poblacions i tenia una parada a Can Ràbia. La millora de les comunicacions va obrir la possibilitat de l’establiment de noves indústries a la zona. El 1910, s’hi va obrir una fàbrica de comptadors anomenada Chamón y Triana.
El camp de l’Espanyol
El febrer de 1923 es va inaugurar, als actuals jardins del Camp de Sarrià, el camp de Can Ràbia o Camp de Sarrià, el terreny de joc del RCE Espanyol. El camp es va construir en un temps rècord, dos mesos. La construcció del camp va costar 170.000 pessetes d’aleshores i va ser possible gràcies al finançament dels germans De la Riva. L’Espanyol, fundat el 1900, ja havia jugat a sis camps amb anterioritat, però en aquest s’hi va estar 74 anys. El primer partit es va jugar contra la Unió Esportiva de Sants.
La lliga espanyola va començar el 1929, uns anys després de la inauguració del camp, i el primer gol que es va marcar aquella jornada inaugural el va fer l’Espanyol als cinc minuts de començar el partit.
El 1948, el club va recomprar l’estadi als germans De la Riva. A la dècada dels 50, es van enderrocar les dues masies del barri, Can Negre i Can Poc Oli per ampliar l’estadi. Ens ho explicava el divulgador històric Albert Anglés-Minguell al 2017 en aquest capítol del ‘Va passar aquí’ .
Els problemes econòmics del club van portar a la venda de l’estadi, que es va enderrocar el juny de 1997. En aquell espai s’hi van construir oficines i habitatge. El record de l’estadi de Sarrià roman gràcies al nomenclàtor dels parcs i carrers de la zona.
