Al port de Barcelona hi va haver, durant gairebé 100 anys, el trencaones, un espai d’oci molt preuat pels ciutadans. Amb un quilòmetre i mig de longitud, es va convertir durant anys en el passeig marítim més popular de la ciutat.
Una escullera per protegir el port
El primer port de Barcelona es va construir el 1753. Era el Port Vell actual i va acabar on hi ha la torre del Rellotge. Amb el temps, i sobretot amb el comerç amb Amèrica, es va anar fent gran fins a convertir-se en un dels més importants de la Mediterrània. Aleshores va sorgir la necessitat d’ampliar-ne les instal·lacions. El 1904, es va començar a construir l’escullera, coneguda com el trencaones, per protegir el port dels temporals. Però a causa de les dificultats que suposaven, precisament, els temporals de mar, l’obra no es va acabar fins al 1920, l’any que es va inaugurar.
Les muscleres i els pescadors
Una dada poc coneguda és que a l’escullera hi havia muscleres, plataformes pel cultiu de musclos i d’ostres. Aquestes plataformes, es van convertir en una mena de berenadors. La gent hi anava amb el menjar de casa i els encarregats de les taules i les muscleres els servien els musclos i les begudes. Aquesta activitat va durar fins als anys 70, quan es van enderrocar les darreres muscleres per considerar-se insalubres les aigües del port.
A l’altra part de l’escullera, on hi havia les roques, la gent hi anava a pescar. Era pesca esportiva, amb canya. Els pescadors s’hi passaven el matí sencer, esperant portar una mica de peix a casa. Pels veïns del barri, i de tot Barcelona, era un espai d’oci, una zona on respirar una mica d’aire. En aquella època, les platges estaven tancades i privatitzades, bé pels berenadors, bé pels clubs de natació.
Els primers restaurants
Al final del trencaones hi havia el far, sobre una petita rotonda. El 1926 s’hi va construir el primer restaurant, el Mar i Cel. Durant la Guerra Civil va quedar abandonat i el 1946 el va agafar la família Ollé, que va obrir el Porta Coeli. El nou restaurant va tenir molt d’èxit i la gent hi anava a menjar musclos i sardines. Fins al 1961 no hi va arribar la llum i, per això, només s’hi feien dinars. A partir d’aquella data també es van fer sopars.
El restaurant era a l’extrem de l’escullera. Per arribar-hi, calia caminar un quilòmetre i mig i no tothom hi estava disposat. Una alternativa era agafar les golondrines, que sortien del portal de la Pau i paraven al restaurant mateix. Hi havia tres empreses que les explotaven: Las Gaviotas, Las Sirenas i Las Golondrinas.
El final d’una època
El 1992, amb els Jocs, es va crear el Port Olímpic. La zona d’oci a tocar del mar es va traslladar a la nova infraestructura. Els gustos també estaven canviant i, a poc a poc, l’antic trencaones va anar perdent interès pels barcelonins. Amb les ampliacions del port, l’escullera va anar desapareixent fins que va quedar totalment derruïda. El Port de Barcelona va inaugurar el 2018 el nou passeig del trencaones, amb 400 metres de longitud.
Ens ho explicava la historiadora Isabel Centeno, del Taller d’Història de la Barceloneta per aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
