Aquesta històrica sala de concerts va néixer al número 65 del carrer de l’Argenteria l’any 1973. A finals dels 60, amb l’explosió del rock psicodèlic, Víctor Jou va fer una visita a Londres i es va enamorar dels locals com The Marquee, al Londres perifèric i situats a naus industrials. Va obrir la Zeleste al Born, llavors un barri amb lloguers més barats.

El segell Zeleste

Va ser el primer local amb ambientació londinenca d’estil Art Nouveau i que feia música en directe i amb segell discogràfic propi. Discos com ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, de Sisa, van sortir de la Zeleste. Artistes com Gato Pérez o l’Orquestra Plateria també són criatures creatives nascudes a la Zeleste.

La música laietana

El terme “música laietana” és una etiqueta que es va inventar i va fer popular Gato Pérez i que agrupava totes les bandes de la Zeleste de rock, rumba o jazz, amb una etapa daurada entre el 1794 i el 1978. La marca Zeleste va ser força popular també a l’estat espanyol amb la promoció de grups amb grans esdeveniments a Madrid i Sevilla i l’organització del primer Canet Rock. Per Àlex Gómez-Pons, autor del llibre ‘Zeleste i la música laietana’, la història de la música catalana no es pot entendre sense la Zeleste.

“Si dic que qualsevol nit pot sortir el sol, el barri del Born o la rumba de Barcelona anem a parar al Zeleste perquè forma part de l’imaginari col·lectiu d’aquesta ciutat”

Els 80

Durant els 80 es van fer seu el local bandes de rock, punk i mod, como Loquillo, Los Rebeldes, Brighton 64 i El Último de la Fila. El 1986 el local es va establir al carrer dels Almogàvers, al barri del Poblenou. La sala va tancar l’any 2000 i es va obrir amb el nom de Razzmatazz.

L’última nit a Zeleste