Les parets de la desapareguda Casita Blanca van amagar amors furtius i sexe desenfrenat durant més d’un segle. El que va ser encarregat d’aquest local, Josep López, explica les anècdotes d’un dels establiments que més rius de tinta va fer córrer a l’època. Situada al número 2 del carrer Bolívar, feia cantonada amb l’avinguda de Vallcarca i el carrer Ballester.
De restaurant a “meublé”
En Josep treballava en un restaurant proper al local i allà va fer amistat amb el propietari de la Casita Blanca, que li va proposar feina. Hi va treballar 30 anys, i ens explica que a principis del segle XX, abans del famós local de cites, hi havia un restaurant de marisc.
La gent menjava tan bé que deien: ‘ara faria una becaina’. I de tant sentir-ho el propietari va habilitar llits al primer pis perquè els clients descansessin.
A poc a poc, els clients del restaurant van anar fent la migdiada acompanyats i la discreció del local afavoria les trobades furtives. Es llogaven habitacions i s’hi podia entrar a peu o en cotxe amb els vehicles camuflats per les famoses cortines. Hi havia una feina imprescindible que era la que va començar a fer en Josep quan va entrar a treballar-hi.
Molts clients deien a casa que anaven al futbol, per això havia d’escriure en una pissarra cada diumenge els resultats dels partits per penjar-los a la recepció.
Fer de la discreció un ofici
Les habitacions tenien miralls i jacuzzi i els clients no podien entrar en càmeres perquè a l’entrada es revisava a tothom. De fet hi ha poques imatges del local, betevé les va poder fer quan va tancar el 12 d’abril del 2011.
En Josep recorda que venia gent famosa i assegura que mai no sortirà cap nom de ningú perquè la discreció era la norma de la casa. Això sí, ningú hi havia anat mai però tothom la coneixia, reblava el 2017 en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
