La Lourdes López és veïna de la Barceloneta des de l’any 1975. Amb tan sols 10 anys va arribar des de Granada amb la seva família. Durant aquest temps ha canviat de llar, de carrer, però no de barri. “És el meu territori, aquí em vaig casar, aquí treballo, ho faig tot a la Barceloneta”, comenta. Ens convida a descobrir el seu estimat “territori” i explicar-nos la transformació d’aquest indret de la ciutat.
Ens cita a la plaça del Mercat, o el que és el mateix, la plaça del Poeta Boscà i en arribar amb la seva cadira de rodes ens diu: “Us faré caminar”.
La Maquinista
Fem una primera parada al carrer de La Maquinista. “Aquí hi passejava jo de petita, hi havia vies de tren i el meu pare em deia que era perillós. Ara només hi queda l’entrada principal del que va ser durant molts anys La Maquinista Terrestre i Marítima, una de les fàbriques pioneres de la Revolució Industrial a Catalunya i que ocupava uns 17.500 metres quadrats amb més d’un miler de treballadors. La Lourdes i la seva amiga Mai es miren amb nostàlgia aquest gran arc.
El Nuevo Vulcano
Una altra de les indústries més potents de la Barceloneta fins al segle passat era El Nuevo Vulcano. Situada al recinte portuari, estava dedicada a la construcció i reparació de grans embarcacions. “Era una gran nau industrial, ara la major part del terreny ha estat venut a altres negocis”, explica la Lourdes. Encara s’hi fan, però, reparacions i construcció de vaixells de fibra de vidre. Precisament, aquesta veïna emblemàtica del barri ens comenta que, quan ella era jove, la majoria dels treballadors eren veïns seus, i que, en canvi, ara “a la ciutat no hi ha especialistes en aquesta matèria, la fibra de vidre“.
El “Rompeolas”
Caminem uns metres més enllà i ens diu que abandonarem el repàs pel passat industrial de la Barceloneta. Anem fins a la bocana del port i ens aturem al nou passeig del Trencaones. “Aquí venien els nostres pares, tiets i germans a pescar i jo venia amb els meus amics i passàvem la tarda i el vespre menjant un entrepà de truita”. Era però, un espai força diferent del que és ara i la nova construcció no l’acaba de convèncer, “és molt futurista”. La Lourdes recorda que al final de tot del Trencaones hi havia un restaurant, El Porta Coeli, on “anàvem a prendre una Mirinda“.
