Quan la llei de perillositat social franquista encara amenaçava les persones homosexuals, considerades delinqüents, un bar de Sant Gervasi es va erigir com a lloc segur i festiu per a les persones lesbianes.

El Daniel’s, que es deia així perquè la propietària, María del Carmen Tobar, es feia dir Daniela per un grup de música que havia fundat. El local es va obrir a finals del 1975 , poc després de la mort del dictador, a la plaça de Cardona a Sant Gervasi, sota el paraigua d’una associació sense ànim de lucre. Va ser el primer bar per a lesbianes de Barcelona i un dels primers de l’estat espanyolVa estrenar-se com a bar i sala de billar, però ben aviat ja tenia una sala de ball, a la qual es podia accedir amb un carnet, tocant el timbre i rebent autorització des de l’altra banda de la porta.

Les famoses batudes

La llei de perillositat social franquista substituta de la de ‘ Vagos y Maleantes’ va estar vigent fins al 1979 i establia multes i penes de fins a cinc anys d’internament a presons o centres psiquiàtrics per a la «rehabilitació».Va ser derogada completament el 23 de novembre de 1995.

En els primers anys de la transició eren molt conegudes les inspeccions per sorpresa que la policia feia de manera periòdica. El bar tenia un sistema per protegir-se durant aquestes inspeccions. Quan la policia intentava entrar, una llum vermella s’encenia per senyalitzar la seva arribada, i tothom seia i actuava amb la “normalitat” que marcaven els models heterosexuals i patriarcals de l’època. Tot i així, hi havia complicitat amb el comissari de Sant Gervasi que era client del Danie’ls, una situació que explica Maria Giralt, que va treballar de DJ al local.

Anys més tard el bar va tancar, ara al seu lloc trobem una agència de comunicació, però avui en dia segueix sent recordat en llibres i exhibicions per la seva importància en la història del col·lectiu a Espanya.