Barcelona és plena d’edificis d’un interès històric i arquitectònic excepcional. Se’n conserven a partir del segle X, tot i que hi ha restes i ruïnes d’èpoques anteriors. Els edificis més coneguts de la ciutat són els gòtics i els modernistes, però n’hi ha d’altres èpoques i estils, com ara els edificis neoclàssics o els racionalistes, amb el mateix valor artístic i patrimonial.
El programa ‘Va passar aquí‘ planteja diverses rutes seguint els estils arquitectònics de les diferents èpoques.
Ruta Romànic i Gòtic (s. X-XV)
La ruta comença a Sant Pau del Camp, l’edifici més antic. Per tal d’optimitzar el recorregut, segueix per les Drassanes Reials, la Llotja de Mar i la capella d’en Marcús. Després s’endinsa en l’antic call jueu, on hi ha la sinagoga major i la casa habitada més antiga de la ciutat. Molt a la vora, hi ha les Cases dels Canonges i el Palau de la Generalitat. La ruta s’acaba fora de Ciutat Vella, al Monestir de Pedralbes, on es pot arribar amb transport públic amb l’L3, des de Liceu a Maria Cristina, i enllaça amb el bus V5 des de Diagonal a la plaça de la Reina Maria Cristina i fins a l’avinguda de Pearson a l’avinguda d’Esplugues.
Tots els punts de la Ruta Romànic i Gòtic (per segles)
- La sinagoga major, un edifici amagat durant segles (s. VI-XIV)
- Sant Pau del Camp, una joia del romànic (s. X romànic)
- La capella d’en Marcús, la confraria dels carters (s. XII romànic)
- Les Drassanes Reials (s. XIII gòtic)
- La casa habitada més antiga de la ciutat (s. XIV)
- Pedralbes, el monestir que va ser el refugi d’una reina (s. XIV)
- L’antiga Borsa de Barcelona (Llotja de Mar) (s. XIV-XVIII gòtic i neoclàssic)
- Les Cases dels Canonges (s. XIV-XX)
- Les façanes de la Generalitat (s. XV-XIX gòtic renaixentista)
Ruta Arquitectura del ferro, Neoclàssic i Historicista (s. XIX)
La ruta comença a l’umbracle de la Ciutadella i segueix pel Mercat del Born, dos grans exemples de l’arquitectura del ferro. Després s’acosta a tres edificis neoclàssics (o amb elements d’aquest estil): la Llotja de Mar, el Palau Moja i la Torre Castanyer, al passeig de Sant Gervasi. A aquest darrer punt s’hi pot anar amb el bus V13, amb parada a la Rambla, a tocar de la plaça de Catalunya, i directe a la plaça de la Bonanova, a dos minuts de la torre. Des de la mateixa plaça de la Bonanova, hi ha un altre bus, l’H4, que porta al Palau de les Heures, el primer dels dos edificis historicistes de la ruta, la parada de destinació és el parc de la Vall d’Hebron. La ruta s’acaba al castell de Torre Baró, on s’arriba agafant l’L3 des de Mundet a Roquetes.
Tots els punts de la Ruta Arquitectura del ferro, Neoclàssic i Historicista (per estils)
- El Born, mercat de mercats (s. XIX arquitectura de ferro)
- L’umbracle de la Ciutadella (s. XIX arquitectura del ferro)
- L’antiga Borsa de Barcelona (Llotja de Mar) (s. XIV-XVIII gòtic i neoclàssic)
- El marquès de Comillas (Palau Moja) (s. XIX neoclàssic)
- Torre Castañer, un pavelló de jocs reial (s. XIX neoclàssic)
- Bombardegeu el meu palau (Palau de les Heures) (s. XIX historicista neobarroc)
- El castell icona de Nou Barris (Torre Baró) (s. XX historicista)
Ruta Eixample, Modernisme, Noucentisme i Racionalisme (s. XX)
La ruta comença a l’edifici de la Transmediterrània, també conegut com el Titànic de la via Laietana, construït amb motiu de l’obertura d’aquesta via. Després creua el Gòtic per arribar al Palau Güell, i travessa el Raval amb destinació a la que es considera la primera casa de l’Eixample, la Carboneria. A escassos vuit minuts, la ruta s’acosta a la Casa de la Lactància, en plena Gran Via.
Ara la ruta deixa per una estona el barri de Cerdà per pujar a la muntanya de Montjuïc, al Pavelló Mies van der Rohe, al qual es pot anar a peu fent un gratificant passeig, o bé agafant l’L1 des de Rocafort fins a Plaça Espanya i pujant a peu per Maria Cristina.
Vist el pavelló, cal baixar a Plaça Espanya, de nou, per agafar l’L3 i desplaçar-se fins a l’estació Passeig de Gràcia on hi ha la Basílica de la Concepció, un cas curiós en la construcció de l’Eixample. A poca distància, al passeig de Gràcia, hi ha La Pedrera, i no gaire lluny, a la Diagonal, la Casa de les Punxes. Seguint per la Diagonal, la ruta duu a l’edifici Mas de Miquel, abans d’endinsar-se a peu al barri de la Vila de Gràcia. Allà hi ha la Casa Vicens, la primera obra important de Gaudí.
A prop de la Casa Vicens, a Gran de Gràcia amb la plaça de Trilla, cal agafar l’autobús 22 per arribar al següent punt, la Casa Marsans (parada de destinació: passeig de Mare de Déu del Coll – Cartago). Al mateix passeig de Mare de Déu del Coll, l’autobús V19 condueix fins a Craywinckel-Hurtado, des d’on només cal caminar uns minuts per arribar a la torre Andreu, més coneguda com a La Rotonda. A només 100 metres, a l’avinguda del Tibidabo, l’autobús 196 és la millor opció per arribar a la torre Bellesguard (parada de destinació: Carles Riba – Josep Maria Lledó).
Per arribar al següent punt, les cases CADCI cal fer un transbordament d’autobusos: H12 (des de Rotonda de Bellesguard fins a camí de Can Caralleu) i V3 (des de Ronda de Dalt a avinguda J. V. Foix fins a Eduardo Conde – Santa Amèlia). De les cases CADCI al Palau de Pedralbes s’hi arriba caminant. En aquest punt, si el cansament s’ha apoderat del viatger, és moment de deixar-ho.
Però si les forces aguanten, val la pena creuar de nou la ciutat amb l’L3, de Palau Reial a Montbau, per arribar al Pavelló de la República. El trajecte és llarg i es pot aprofitar per recuperar forces. Un cop vist el pavelló, el bus M19 serà ideal per arribar a la Casa Bloc (parada inici: Parc de la Vall d’Hebron. Parada destinació: Metro Torras i Bages). Per acabar aquesta extensa ruta, cal agafar l’autobús V31 des de la parada Passeig de Torras i Bages – Palomar fins a Meridiana-Almassora. Allà hi ha les torres de l’Aigua de la Trinitat, una infraestructura que un dia va ser clau per a la ciutat.
Tots els punts de la ruta (per estils)
- La Carboneria, el primer edifici de l’Eixample (s.XIX Eixample)
- Edificis viatgers (Basílica de la Concepció) (s. XIX neogòtic Eixample)
- Casa Vicens, la primera joia de Gaudí (s. XIX modernisme)
- El Palau Güell: el palau del mecenes de la Renaixença (s. XIX modernisme)
- Les Cases de l’Aigua de la Trinitat (s. XX modernisme)
- La torre Bellesguard (s.XX modernisme)
- La Pedrera, l’edifici més controvertit de Gaudí (s. XX modernisme)
- La Casa de Lactància (s. XX modernisme)
- La Casa de les Punxes (s. XX modernisme)
- L’esplendor recuperada de La Rotonda (Torre Andreu) (s. XX-XXI modernisme)
- La Casa Marsans: l’Alhambra com a model arquitectònic (s. XX modernisme)
- L’antic palau de les autoritats (Palau Pedralbes) (s. XX noucentisme)
- El Titanic de via Laietana (s. XX nocentisme i art-decó)
- Les cases CADCI (s. XX noucentisme)
- Mas de Miquel, el primer edifici de formigó (s. XX noucentisme)
- El pavelló que inicia l’arquitectura moderna (Pavelló Mies van der Rohe) (s. XX racionalisme)
- El Pavelló de la República (s. XX racionalisme)
- La Casa Bloc (s. XX racionalisme)
Edificis industrials
Tres edificis amb un passat industrial comú a cavall dels segles XIX i XX, una història controvertida i un present ben divers. Can Batlló és una antiga fàbrica tèxtil que avui és reclamada, i en part gestionada, pels veïns, mentre espera un pla de reordenació de l’Ajuntament. La Fabra i Coats és una altra empresa relacionada amb el tèxtil, avui convertida en centre de creació artística. I la Fàbrica del Cànem és una antiga fàbrica de producció de cordes i sacs que durant la Guerra Civil va esdevenir presó, més tard s’hi van ubicar els tallers de ‘La Vanguardia’, i avui, en part, és un hotel.
- Can Batlló, termòmetre del segle (s. XX eclèctic industrial)
- La Fabra i Coats, una icona industrial (s. XX industrial)
- La presó del Cànem (s. XX industrial)
Masos
Durant segles, Barcelona i les viles i camps del seu voltant van tenir un munt de masos. Conforme la ciutat es feia gran i la necessitat de terreny i habitatge creixia, els masos van anar desapareixent per donar pas als edificis de pisos. Avui, encara en queden alguns, convertits en testimoni de grans episodis de la història de la ciutat.
- Vil·la Joana, la casa de la paraula (s. XVI-XIX neoclàssic)
- Sant Llàtzer, la leproseria de Barcelona (Can Masdeu) (s. XVII)
- El Mas Guinardó (s. XVIII)
- Mas Planàs, de mas històric a primer centre cívic (s. XIX-XX)
Nous edificis d’equipaments (s. XX)
Al llarg del segle XX, Barcelona es va transformar per adaptar-se a les necessitats dels nous temps i ordenar els serveis que fins aquell moment no existien o s’atenien de forma precària o informal. Per aquest motiu, es van construir o transformar edificis per fer-hi hotels, hospitals, edificis d’oficines amb projecció internacional i, fins i tot, un parlament.