A la placeta d’en Marcús, a la cruïlla del carrer de Montcada amb Carders, hi ha la capella d’en Marcús, l’edifici més antic d’Europa vinculat al correu. Aquesta petita capella del segle XII, va ser la primera confraria de carters de la ciutat.
L’origen de la capella
Es remunta a l’època en què Ramon Berenguer IV volia conquerir Tortosa. Berenguer IV necessitava diners per la campanya i els va demanar a les persones més riques de la ciutat, als burgesos de Barcelona. Un d’ells era Bernat Marcús. Un cop conquerida Tortosa, i en agraïment per la col·laboració, Berenguer IV va donar als seus patrocinadors uns terrenys fora muralla. L’any 1166, Marcús va construir en aquests terrenys una capella, un hospital i un cementiri. L’hospital i el cementiri van desaparèixer, i només en va quedar la capella, una de les poques romàniques que hi ha a la ciutat.
El gremi de correus es va començar a organitzar d’una manera consistent el 1417, i de seguida va agafar com a seu de la confraria la capella d’en Marcús. Els membres de la confraria es reunien a la capella per parlar dels temes que els atenyien i per encomanar-se a la marededéu de la Guia abans d’emprendre viatge pel camí de França. Aquesta marededéu assenyala amb una mà el bon camí i els carters hi buscaven protecció i ajuda per trobar la destinació.
Un servei reial
A l’edat mitjana només tenien correu els reis, el Consell de Cent i, més tard, la Generalitat. La gent corrent no disposava d’un mitjà per enviar cartes. El gremi de correus de Barcelona va ser el primer obert a tothom. El funcionament era senzill: a la ciutat hi havia uns quants hostals autoritzats per recollir cartes i en aquests hostals hi havia correus, és a dir, persones autoritzades per portar les cartes a la seva destinació. Els comerciants de Barcelona utilitzaven sovint el servei, però era molt car i només se’l podien permetre els més rics. El motiu que fos tan car era que els carters duien una única carta per viatge i feien el trajecte a peu. Si la carta anava lluny, com ara a Sevilla, el viatge podia durar setmanes. En aquesta època ja hi havia un compromís en els terminis d’entrega i existia un correu ordinari i un d’urgent, entre 40 o 60 quilòmetres per dia en cada cas.
A l’edat mitjana i fins al segle XVIII i principis del XIX, la única comunicació en distàncies llargues era el correu. El correu major del principat era el que controlava tot el correu del principat. El gremi de carters va mantenir la seva organització i el control de la missatgeria fins l’arribada dels Borbons, amb Felip V. La família Tassis va passar a dominar el correu a Catalunya a partir del 1676, després d’un plet d’un segle i mig amb la confraria d’en Marcús.
La capella d’en Marcús es va cremar el 1909, durant la Setmana Tràgica. L’any 1936 també va patir danys. Per fora encara conserva elements del romànic. Per dins ha estat restaurada diverses vegades, amb patrocini de l’ajuntament i de diferents empreses relacionades amb la missatgeria i correus.
La capella d’en Marcús depèn actualment de la basílica de Santa Maria del Mar.
