L’edifici del Parlament de Catalunya, situat al parc de la Ciutadella, va ser un magatzem d’armes després de la Guerra de Successió.

Al final de la Guerra de Successió, Felip V li va encarregar a Prosper de Verboom, un enginyer militar flamenc, construir una ciutadella militar a Barcelona. Havia de ser puntera, amb forma pentagonal, amb un seguit de casernes i fins i tot una església. La Ciutadella militar es va començar a construir el 1716 i fins el 1748-49 es van anar afegint coses. En el disseny original, l’actual Parlament era l’arsenal, un magatzem de pólvora i armament lleuger. L’edifici actual té algunes modificacions del segle XIX, com el darrer pis del cos central, les dues ales i els balcons. La façana és el què més s’assembla a l’edifici original.

El 1868, el general Prim va cedir la Ciutadella a Barcelona. A partir d’aquell moment, l’ajuntament en va ser el propietari i va decidir enderrocar els edificis militars. Només en van quedar tres: el Parlament i els dos del davant, la capella i l’IES Verdaguer. Els governants van considerar que la ciutat havia de tenir un nou palau reial per substituir el que s’havia cremat, i van triar l’edifici de l’arsenal perquè fos la residència de la reina Maria Cristina en les seves visites a Barcelona.

L’obra de reforma va ser encarregada a l’arquitecte Pere Falqués. El principal canvi que va patir l’edifici quan va passar de magatzem d’armes a palau reial va ser la transformació del pati obert de la planta baixa en la gran escala que avui caracteritza l’edifici. També es va fer un recobriment de marbre de tot l’edifici i es van afegir unes columnes dissenyades pel propi Falqués. La reforma resultant és una barreja d’estils molt eclèctic. Falqués va anar a Madrid a ensenyar el projecte, però la reina regent va desestimar l’opció. Per això, a principi del segles XX es va construir el palau de Pedralbes com a nou palau reial. Davant la renúncia reial, l’any 1900, l’ajuntament va decidir convertir l’edifici en museu d’art. L’any 1915, el propi Falqués va afegir-hi les dues ales

El 1931, Macià es va proclamar president de la Generalitat. Catalunya volia un òrgan legislatiu i necessitava una seu on allotjar-lo. L’any 1932, es va considerar que la millor seu pel Parlament seria l’edifici del parc perquè tenia tres punts forts: tenia història, era cèntric i enjardinat.

El Parlament es va inaugurar el 6 de desembre de 1932. Al discurs inaugural Macià va resumir la història i el nou esperit de l’edifici: “Prendre possessió victoriosa d’aquesta fortalesa per celebrar-hi de nou corts nostres, que dictaran lleis nostres, en la nostra llengua”.

La primera sala de sessions no era un hemicicle, tal com és ara, sinó un espai rectangular, a l’estil anglosaxó, amb els diputats enfrontats. L’any 1933, durant les vacances, es van fer les obres per donar-li forma d’hemicicle, però encara amb una capacitat per 85 diputats.

Fins l’octubre del 1938, al Parlament es van aprovar més de cent lleis. Durant la guerra, va deixar de legislar. El 1945, l’edifici va passar a ser el Museu d’Art Modern i ho seria fins el 2002. Però l’any 1980, el Parlament es va instal·lar de nou a l’edifici i a poc a poc va anar prenent tot l’espai al museu. El conseller Tarredellas va tenir només tres mesos i 500.000 pessetes per convertir el museu, en un parlament.