A la via Laietana número 2, a la cantonada amb passeig Colom, hi ha l’edifici que va ser la primera seu de la Transmediterrània. L’interior recorda els grans vaixells transatlàntics de principis del segle XX i actualment l’ocupa la Secretaria d’Universitats i Recerca.

La Transmediterránea

La Transmediterránea es va crear el 1917, arran de la Primera Guerra Mundial. Va ser el resultat de la fusió de vàries companyies navilieres per formar-ne una de més gran. Hi va ser important l’aportació del banquer Joan March, que tenia una petita companyia a Mallorca.

La Transmediterránea feia les rutes que se’n deien “de sobirania”, que unien la península amb les illes Balears, les Canàries, les possessions del Marroc, com Sidi Ifni, i l’encara colònia de Guinea Equatorial. La gran competidora de la Transmediterránea en aquella època era la companyia fundada per Antonio López , el marquès de Comillas, el 1850 a Cuba.

Els fundadors, José Juan Dómine, Vicente Ferrer, Joquín Tintoré i Enrique García, van encarregar l’edifici a l’arquitecte Juli Maria Fossas. L’edifici es va construir aprofitant l’obertura de la via Laietana, i va estar acabat el 1921.

Un edifici titànic

Al vestíbul de la primera planta hi ha una gran escalinata que evoca els transatlàntics de la companyia i una claraboia en forma de submarí.

La cúpula de vidre emplomat cobria el sostre de la sala més noble de les oficines

L’atri de l’edifici separava les plantes de les oficines comercials dels habitatges del personal de la companyia, mariners i alts càrrecs. Al terrat de l’edifici hi ha una torre que simula un far i que es relaciona amb la torre de Correus, un edifici proper, que es va construir en aquella mateixa època. La façana encara manté elements relacionats amb la companyia, com timons i àncores, i referències directes, com l’anagrama.

La Transmediterránea va tenir la seva seu social en aquest edifici des de 1921 fins el 1923-25. Després es va traslladar a Madrid i posteriorment a València. El motiu del canvi a Madrid va ser la inestabilitat social que hi havia a Barcelona, amb la vaga de la Canadenca ben recent i l’auge del pistolerisme. Malgrat tot, la companyia sempre va mantenir una sucursal i unes oficines a la via Laietana.

Diferents usos

L’edifici va ser propietat de la Transmediterránea fins als anys 80, principis dels 90. Després es va arrendar i posteriorment es va vendre a l’estat per ubicar-hi els jutjats. Quan els jutjats van passar a ser una competència de la Generalitat, l’edifici també va passar a les seves mans. Aquesta situació es va mantenir fins el 2009, quan els jutjats es van traslladar a la Ciutat de la Justícia. Aleshores, va ser assignat a la Secretaria d’Universitats i Recerca, que hi és des del 2013. L’any 2014, l’edifici es va vendre a l’asseguradora Zurich i la Generalitat hi és de lloguer.

L’edifici ha tingut una trajectòria lligada al destí de la via Laietana. Va néixer com un centre de negocis les primeres dècades del segle XX. A partir de la guerra civil, l’activitat empresarial va deixar pas als serveis públics. I a la dècada dels 10 del segle XXI, aquests van ser desplaçats pels hotels, una transformació lligada al turisme.

Ens ho explicava Ignasi Vendrell, subdirector general de Gestió Econòmica i Administrativa d’Universitats i Recerca de la Generalitat.