L’hospital més mariner de la ciutat ha passat de ser un centre d’infecciosos a convertir-se en parc sanitari de referència. Des d’aquest hospital del barri de la Barceloneta s’han combatut les principals epidèmies que han afectat Barcelona al llarg del segle XX.

L’origen, l’epidèmia del 1914

L’any 1914, Barcelona va patir una epidèmia de febre tifoide que va provocar més de 2.000 morts. L’origen de l’Hospital del Mar són, precisament, els pavellons de fusta provisionals que l’Ajuntament va construir per fer front a aquella emergència. Amb el temps, aquells pavellons es van anar millorant i a la dècada dels 20, es va construir el que ja es pot considerar l’Hospital del Mar, els pavellons de l’Exposició Universal del 1929. Originàriament, era un hospital per atendre malalties infeccioses, i així va ser fins a mitjans del segle XX, quan es va transformar en un hospital general, tal com és ara.

Durant la Guerra Civil, l’hospital va patir les bombes franquistes pel fet de trobar-se envoltat d’infraestructures estratègiques com ara fàbriques, el port o l’Estació de França. Per a aquest motiu, els seus responsables van decidir traslladar-lo fora de la ciutat, a l’Hotel Florida, al Tibidabo. Cap al 1939-40, va tornar al seu emplaçament originari i va ser reconstruït. Però també es va fer una depuració política del personal que hi havia treballat durant la Guerra Civil. Va deixar de ser l’Hospital Municipal d’Infecciosos per convertir-se en l’Hospital de Nuestra Señora del Mar.

L’Alemanya nazi i Alexander Fleming

Un episodi desconegut de l’Hospital del Mar és la seva vinculació amb l’Alemanya nazi. El franquisme va establir uns vincles molt estrets amb l’hospital d’infecciosos d’Hamburg i va ser un grup d’enginyers alemanys qui va dissenyar un pavelló de recerca que es va construir als anys 40. Curiosament, el pavelló va ser inaugurat el 1948 per Alexander Fleming, el primer científic a observar els efectes antibiòtics de la penicilina.

L’Hospital del Mar va passar de ser un modest centre d’infecciosos, a convertir-se en una institució de referència. Hi ha tres fites que serveixen d’exemple del paper capdavanter del centre: el pulmó d’acer, als anys 50; el primer servei d’urgències, als anys 70; la transformació en hospital universitari, amb recerca i amb assistència, gràcies a l’impuls dels Jocs Olímpics.

Un dels èxits de l’Hospital del Mar i allò que l’ha fet únic és que essent un hospital general, també ha aconseguit ser un centre de referència per a altres tipus d’epidèmies, com la drogodependència als anys 80, o la sida.

Hospital olímpic

El fet que l’Hospital del Mar fos nomenat hospital olímpic durant el jocs de Barcelona 92 va suposar un canvi radical pel centre. En primer lloc, per les infraestructures noves que es van fer: quiròfans, urgències o sales d’hospitalització. I, en segon lloc, per l’efecte crida a molts professionals de nivell que s’hi van incorporar. En definitiva, va suposar un salt a la primera divisió.

Durant el Jocs, es van atendre unes 180.000 persones, tot i que ingressos per qüestions serioses només en van ser 80. També es van fer 18.000 controls antidopatge, dels quals, quatre van ser positius.

Avui, el consorci format per l’Hospital del Mar, que comprèn la Barceloneta, el Poblenou, la Vila Olímpica i Sant Martí, atén uns 390.000 habitants.