Al peu de l’Hospital de la Vall d’Hebron, al districte d’Horta, hi ha la rèplica del pavelló de la República del 37, on es va exhibir per primera vegada el ‘Guernica’, de Picasso i “El segador”, de Joan Miró.

El 19 de juliol de 1992, una setmana abans d’inaugurar-se els jocs olímpics, els reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, acompanyats pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, van inaugurar la rèplica del pavelló de la República. La data és prou significativa perquè coincideix amb la derrota dels que es van revoltar contra la república el 1936. Això va ser possible gràcies al compte de Sert, el nebot de Josep Lluís Sert, l’arquitecte juntament amb Lluís Lacasa, de l’edifici.

El pavelló de la república era molt modern. Es va construir amb materials poc habituals per l’època: vidre, uralita… Però, sobretot, era un edifici molt democràtic. Estava situat al costat dels pavellons d’Alemanya i de la URSS, tots dos competint per ser més alt que l’altre, mentre que el pavelló de la república era baix i horitzontal, simbolitzant la igualtat i la manca de jerarquia. Transmetia, d’aquesta manera, els valors de la república.

El bombardeig sobre la població de Gernika va ser el 27 d’abril de 1937, i el pavelló de la República es va inaugurar el 12 de juliol del mateix any. En aquest espai de temps, unes cinc setmanes, Picasso va pintar el “Guernica”, un quadre de tres metres i mig per gairebé 8 metres, les dimensions que tenia la paret del pavelló on havia d’anar. L’obra va ser un encàrrec dels arquitectes Sert i Lacasa per l’espai d’entrada al pavelló, que havia de servir per explicar la situació de guerra i la necessitat d’ajuda internacional. Picasso va quedar tan satisfet, que va demanar a Sert que tragués una columna del davant de l’obra perquè es pogués contemplar millor.

Al pavelló de la república hi havia altres obres. Davant de l’obra de Picasso hi havia una font de mercuri, en aquell moment un mineral que aportava moltes divises a través de l’exportació. També hi havia una obra de Joan Miró, un mural de cinc metres per dos i mig que es va perdre quan es va desballestar el pavelló, perquè estava enganxat a la paret.

A la rèplica del pavelló de la República hi ha una còpia del “Guernica” i una altra del quadre de Joan Miró, que té una peculiaritat forçada per les circumstàncies. Miró era conegut pels vistosos colors de les seves obres, però atès que la única imatge que s’ha conservat de l’obra del pavelló és en blanc i negre, la reproducció també s’ha fet en blanc i negre.

Fa vint-i-cinc anys, es va fer un conveni entre la Universitat de Barcelona, amb el rector Bricall, i l’alcalde de Barcelona, Maragall, per dipositar al pavelló un dels grans centres de documentació sobre la República, la guerra civil, el franquisme i la transició. També es va afegir la biblioteca Josep Maria Figueras que, entre d’altres coses, té la col·lecció més important de cartells del període republicà. L’arxiu del pavelló conté més de 150.000 llibres i diversos fons personals referents al socialisme català, l’anarquisme i el republicanisme.