Durant la República es va posar en marxa una arquitectura revolucionària per oferir pisos de qualitat a preu assequible. Un bon exemple és la Casa Bloc, al passeig Torras i Bages, a Sant Andreu. Es tracta d’un conjunt d’edificis construïts durant la Segona República, pensat per als obrers i radicalment modern.

Blocs de pisos per als obrers

La casa Bloc es va construir en un moment en què es talla amb el segle XIX, i tot allò que es feia tenia a veure amb la nova mirada del segle XX, amb la idea de construir una societat millor. Això va afectar, també, a l’arquitectura.

El conjunt arquitectònic s’anomena Casa Bloc perquè està format per diferents blocs de pisos, 107 en total. Estava destinat a donar servei als obrers que vivien a la perifèria de la ciutat en condicions molt precàries, en bosses de misèria que s’havien anat assentant a les zones industrials. En aquella època hi havia una gran manca d’habitatge protegit i la Casa Bloc va ser un projecte amb vocació de reproduir-se tants cops com calgués.

Pisos assequibles i funcionals

La Casa Bloc es va pensar com un espai on les persones es poguessin trobar i fer vida social. Per això, té uns espais públics i uns passadissos de comunicació que faciliten la trobada de la gent, el diàleg i la vida comunitària. L’aspecte de la salubritat també és important. Els habitatges tenen façanes al davant i al darrera, la qual cosa permet la ventilació creuada i una bona il·luminació.

La Casa Bloc era de protecció oficial i el preu dels pisos estava fixat per un barem en funció de la mida. Hi havia pisos de 60, 70 i 90 metres quadrats, que tenien dues, tres o quatre habitacions. S’atorgaven en funció de les persones que hi havien de viure. Fins al punt que si en una família de tres membres moria algú, es traspassava els altres a un pis de dues habitacions. Igualment, si una família tenia un fill, se la traspassava a un pis amb una habitació més.

Un projecte aturat per la guerra

La Casa Bloc va ser un projecte de la Generalitat republicana. El va engegar el president Macià davant la necessitat de construir habitatge per les persones necessitades. Abans de fer la Casa Bloc, es va fer un projecte a la vora que va servir de prova pilot. Els arquitectes responsables van ser Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, tots ells integrants del GATCPAC (El Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). El projecte va arribar a final de l’any 1932 i es va començar a construir l’any 1933. Però amb l’esclat de la guerra civil van començar a mancar els recursos econòmics, els materials i, finalment, els humans. La construcció va quedar aturada l’any 1938.

Declivi i recuperació

En acabar la guerra, la casa va quedar abandonada fins que va passar a mans de la Diputació de Barcelona. Aquesta la va lliurar a la policia armada i els militars. Durant els anys de la dictadura, es va permetre als habitants fer tota mena de reformes a l’edifici i als pisos. El 1948 s’hi va afegir l’anomenat “bloc fantasma”, que va desvirtuar totalment el conjunt i que es va enderrocar el 2008. Des de l’arribada de la democràcia, s’ha intentat fixar uns cànons per recuperar l’aspecte original de la casa.

Avui es pot visitar un pis totalment recuperat segons la idea original dels arquitectes del GATCPAC. És un dúplex amb una terrassa que es pot incorporar al menjador amb el bon temps, però sense saló, ja que es tracta d’un habitatge obrer. Al pis de dalt hi ha les habitacions.

La recuperació del projecte de la Casa Bloc ajuda a difondre i a dignificar un model d’habitatge obrer que també es va desenvolupar a la resta d’Europa. També posa de manifest l’esforç d’aquella època de construir habitatge obrer de gran qualitat, cosa que ara, sovint, no passa. Ens ho explicava al 2019 en Rossend Casanova, comissari del pis Museu Casa Bloc, per aquest capítol del ‘Va passar aquí’.