Francesc Macià va decidir que la Casa dels Canonges fos la residència oficial dels presidents de la Generalitat. Des de llavors, les seves parets han estat escenari d’importants decisions.

Al segle XIV, les Cases dels Canonges eren un conjunt de cases senyorials sense unitat. Però el bisbat les va convertir en residència de canonges. D’aquí el nom. La primera restauració del conjunt es va fer els anys 20, quan va apassar a mans de la Diputació. Entre d’altres coses, es van eliminar els negocis del baixos, un comerç de sants i una lampisteria, entre d’altres.

Va ser el president Macià, l’any 1931, qui va convertir l’edifici en residència oficial dels presidents de la Generalitat. Macià considerava que el president de la Generalitat necessitava una residència oficial com altres caps de govern del món.

En aquella època, l’interior de l’edifici va ser restaurat per fer-lo més habitable i acollidor. Com que és una casa de tres plantes amb molts desnivells i diferents alçades, Macià hi va fer instal·lar un ascensor que encara avui segueix en ús.

Les Cases dels Canonges estan unides al Palau de la Generalitat pel pont neogòtic del carrer del Bisbe.

Quan Macià va arribar a la presidència de la Generalitat, vivia a Lleida. No tenia, per tant, casa a Barcelona. Mentre van durar les reformes de la Casa dels Canonges, va viure a l’Hotel Ritz. En quant va poder, s’hi va instal·lar i hi va viure fins la seva mort, el dia de Nadal de 1933.

El president Companys també va viure a la Casa dels Canonges. Ho va fer fins el final de la guerra, l’any 1939, quan va marxar a l’exili. També el president Tarradellas va viure en aquesta casa. S’hi va instal·lar, a la inversa que Companys, en arribar de l’exili.

L’edifici té mobles i racons que recorden l’estada dels diferents presidents. Al despatx presidencial, per exemple, hi ha l’antiga taula de Companys, recuperada per Tarradellas. Es tracta d’una taula feta per l’ebenista Josep Mainat. Un dels terrats de l’edifici evoca la presència de l’esposa de Macià, perquè hi pujava tot sovint a passar estones amb els néts o a fer punt de creu, entre d’altres coses. A la casa encara s’hi conserva un tapet fet per ella.

Els darrers presidents, de Pujol endavant, han renunciat a viure a la Casa dels Canonges. Això sí, se segueix utilitzant com a lloc de treball, per fer-hi trobades i reunions, rebre en audiència i fer dinars de feina. Ocasionalment, els presidents s’hi queden a dormir per qüestions pràctiques relacionades amb les seves tasques.