El pavelló de la Torre Castanyer, al passeig de Sant Gervasi, va ser un espai de jocs i esbarjo dels fills de la reina Maria Cristina.

L’any 1888, la reina Maria Cristina, aleshores reina regent, i els seus fills, la infanta Maria Teresa, Mercedes i el príncep Alfons XIII, van visitar Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal. Inicialment, s’havien d’allotjar al Palau Reial, però aquest havia patit un incendi i els van ubicar, de manera provisional, a l’ajuntament. Però l’atapeïda agenda de la reina, plena d’actes oficials, no li permetia ocupar-se de la família i es va fer necessari buscar un espai d’esbarjo pels infants reials.

Pavelló per acollir els Borbons

La família Juvé i Vidal, propietaris de la Torre Castanyer, un casalot de grans dimensions a la vila de Sant Gervasi, aleshores un nucli rural apartat de Barcelona, es va oferir per construir un pavelló per acollir els borbons.

El pavelló era un estil de construcció molt de moda a l’època, especialment a les exposicions universals, però que té el seu origen al segle XVIII, vinculat a l’arquitectura dels jardins per resguardar-se dels sol o de la pluja. En aquest cas, es tracta d’una edificació de petites dimensions, uns cinquanta metres quadrats. La planta és romboïdal i té dues entrades, una orientada al sud, a la part assolellada, recoberta per una porxada, i una altra a la part del darrera que avui és impracticable.

L’edifici és d’estil neoàrab. De fet, és l’edifici d’estil neoàrab més ben conservat de la ciutat. Aquest estil va ser adoptat per les classes benestants en les construccions secundàries per demostrar la seva riquesa. A l’exterior té uns arcs de mig punt aguantats per unes columnes que recorda l’ambient de l’Alhambra. L’interior està decorat amb ceràmica vidriada i esgrafiats amb motius geomètrics.

L’edifici es va construir en un temps rècord i la família reial només el va utilitzar dues setmanes. Un cop van marxar els infants reials, s’hi va allotjar el servei domèstic de la casa.

Un dels majordoms, José Díaz, va impedir que durant la Guerra Civil la Casa Castanyer fos confiscada per la CNT. Més endavant, el mateix Díaz va permetre que el poeta Antonio Machado, en el seu pas per Barcelona de camí a l’exili, fos acollit a la casa.