L’edifici de les Reials Drassanes, actualment seu del Museu Marítim de Barcelona, va ser construït per Pere el Gran per fer-hi les galeres que havien de defensar el comerç i els interessos polítics de Catalunya al Mediterrani.
Gràcies a les excavacions que es van iniciar l’any 2010, es coneix perfectament l’evolució de l’edifici de les Reials Drassanes des del segle XIII al XVIII. La construcció va durar des del segle XIII fins a mitjans del XVIII. Originalment, era una planta rectangular flanquejada per diverses torres. Al segle XIV es va començar a cobrir i la muralla es va adossar a les drassanes per incloure-les dins del perímetre de la ciutat. Al segle XV, per fer el primer port de Barcelona, es va construir cap a la muntanya. Al segle XVIII, se’n va fer la gran nau central.
A les drassanes s’hi construïen galeres
La major part, eren encarregades pel rei per protegir les naus de càrrega que comerciaven als diferents ports de la Mediterrània. Però també s’hi feien galeres per protegir el comerç privat. I galeres de lloguer. Tots aquests vaixells anaven armats amb canons i soldats. Les galeres navegaven amb vela llatina i quan havien d’anar més ràpid, per atacar o per fugir, es movien a rem. Els remers, anomenats galiots, eren persones que podien ser llogades per fer la feina o penats obligats a remar.
La galera reial de les Drassanes
A la grada central de les Drassanes hi ha una rèplica de la galera reial, capitana de la batalla de Lepant, tot i que l’original es va fer fora de les drassanes, a les platges de Barcelona. Aquesta galera té 60 metres de llargada i portava 400 homes, dels quals 300 eren remers. És excepcionalment gran, ja que normalment les galeres feien uns 30 o 35 metres d’eslora.
Els soldats anaven a proa, i a popa hi havia el castell, on estava el capità i on hi havia una fanals de senyalització. La galera reial, a més, té un petit mascaró.
A partir del segle XVIII, a l’edifici hi van donar diversos usos militars fins que el 1936 es va convertir en el Museu Marítim. Aquesta institució ha restaurat els darrers anys tot l’edifici i el 2018 va acabar la seva museografia.
