A finals del segle XIX, la Guerra de Cuba va enfonsar el poderós imperi econòmic del marquès de Comillas.
El palau Moja o palau Comillas
El Palau Moja, a la Rambla, era l’antiga residència dels Cartellà, una família noble de Catalunya. El darrer quart del segle XIX, la nissaga dels Moja-Cartellà es va extingir i Antonio López, marquès de Comillas, va comprar el seu palau, convertint-se, així, en el Palau de Comillas.
Antonio López va reformar algunes parts del palau quan va passar a ser de la seva propietat. A l’escala principal hi va posar un bust seu que dona la benvinguda als visitants.
L’aventura cubana
López havia estat un aventurer. Als 13 anys havia marxat a Cuba a fer fortuna. Poc després, va tornar a Barcelona, es va casar i se’n va tornar a Cuba a fer negocis amb la dot de la núvia i força diners que li va deixar el sogre. A Cuba va comprar ingenis sucrers, un vaixell d’hèlice —el primer propietat d’un espanyol— i es va dedicar, entre altres coses, al transport i venda de persones sotmeses a l’esclavitud.
Grans negocis a Barcelona
De nou a Barcelona, Antonio López es va fer encara més ric: va crear bancs, la Companyia de Tabacs de Filipines va engrandir la Companyia Transatlàntica, va invertir en la construcció de l’Eixample, etc. Però també va patir drames familiars, com la mort del seu fill, que el va enfonsar. La fortuna d’Antonio va passar, a causa d’aquesta mort, al fill petit, Claudio.
Claudio va heretar 13 vaixells. A finals del segle XIX, la família va arribar a tenir 33 grans vaixells. També tenia la concessió del correu i, per tant, la subvenció entre Espanya i les seves colònies d’ultramar. Els seus vaixells també feien les línies oficials cap a moltes destinacions del Mediterrani.
La guerra de Cuba, el principi del fi
Tot l’entramat empresarial dels López va funcionar amb molta potència i gran luxe fins que va començar la Guerra de Cuba. Aleshores, l’Estat va confiscar tota la flota dels López, la va militaritzar i la va fer servir per mirar de trencar el setge dels nord-americans a Cuba i Filipines, i per transportar soldats: en va arribar a transportar uns 200.000!
De resultes de les accions bèl·liques, cinc vaixells es van enfonsar i la resta van quedar molt fets malbé. Com que Espanya va perdre la guerra i, per tant, les colònies, les línies comercials entre la metròpoli i Cuba i Filipines van desaparèixer. A partir del 1898, la companyia es va anar recuperant lentament, però mai no va recuperar el seu antic esplendor. La fortuna dels marquesos de Comillas i la implicació que havien tingut en el govern de l’Estat, mai no van tornar a ser iguals.
El palau de Comillas va deixar els seus antics anys de glòria i va quedar cada cop més abandonat. Cap als anys 70 del segle XX va patir dos incendis que encara la van deixar més malmesa. Finalment, la Generalitat va recuperar l’edifici i el va restaurar. Actualment, el Palau Moja és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
