Una epidèmia de tifus va fer replantejar les canalitzacions d’aigua de la ciutat. Per evitar noves epidèmies, l’Ajuntament va construir les cases de l’Aigua de la Trinitat. .
Epidèmia de tifus
L’octubre de 1914, una epidèmia de tifus va assolar la ciutat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal. Al carrer de Mallorca, a l’alçada de la Sagrada Família, les arrels d’un arbre van obrir una esquerda a la volta de la conducció i les aigües fecals dels pous negres del barri es van anar filtrant fins arribar al curs d’aigua de boca. L’epidèmia de tifus va provocar 2.200 morts a Barcelona.
Les Cases de l’Aigua
Va caldre renovar amb tota urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca. Per això, entre el 1915 i el 1919, l’ajuntament va construir una instal·lació totalment nova: la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. Aquestes instal·lacions van proporcionar diferents avantatges. La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella va permetre fer arribar l’aigua als pisos més alts de la Barceloneta i Ciutat Vella gràcies a la seva alçada i a les màquines de propulsió. La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella era el dipòsit. El tractament amb clor assegurava la potabilitat.
Aquesta instal·lació va donar un resultat excel·lent i va estar en servei i a ple rendiment fins el 1989. La instal·lació de la Trinitat va tancar a causa de la contaminació de l’aigua del Besòs, que va ser substituïda pel sistema general d’aigües de Barcelona. Ho explicava Manuel Martín, doctor en història l’any 2019 en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
